Tal dia com avui de l’any 891, fa 1.130 anys, naixia a Còrdova (llavors capital del califat independent d’al-Àndalus), Abd-Al-Rahman ibn Muhammad, més conegut com Abd al-Rahman, que, des del 929 fins al 961 (any de la seva mort) seria califa independent d’al-Àndalus. Abd al-Raḥmān va ser net i hereu d’Abdalà I, setè emir independent de Còrdova i de la seva concubina Onneca, filla del cabdill basc Fortun Garcés; i era fill de Mohammed (primogènit d’Abdalà i Onneca) i d’una concubina basca (probablement una captiva cristiana introduïda a l’harem emiral) rebatejada Muzna, que en llengua àrab significa “Pluja”. Per tant, la genètica d’Abd al-Rahman era majoritàriament basca.
No obstant això, durant els primers anys del seu govern, Abd al-Rahman III va desplegar diverses campanyes militars contra els regnes cristians de Lleó i de Pamplona; aliats amb els governadors àrabs independentistes de la Frontera Superior del califat (Saragossa, Lleida, Tortosa, València). Les fonts documentals revelen que aquelles intenses i agressives campanyes militars van provocar la devastació de les noves zones de colonització cristiana; especialment el comtat de Castella, dependent de la monarquia lleonesa; i el comtat d’Aragó, sota domini de la monarquia navarresa. Aquelles campanyes es van perllongar fins que el 939, va ser derrotat a la batalla de Simancas.
En canvi, les mateixes fonts revelen que va mantenir unes molt bones relacions amb la cancelleria comtal de Barcelona, en aquella època depenent del poder central carolingi. El comte Sunyer I, fill i hereu de Guifré el Pilós (que disposava de plena autonomia en política defensiva) es va aliar amb Abd al-Rahman per combatre els valís independentistes de Lleida, de Tortosa i de València; i en compensació va aconseguir avançar la frontera sud del comtat de Barcelona des de la vall del Llobregat fins a la del riu Gaià (a les proximitats de Tarragona). Sunyer I va restaurar el castell d’Olèrdola i va impulsar la primera repoblació del Penedès.