Tal dia com avui de l’any 1847, fa 173 anys, moria a Buenos Aires la sergent major afroargentina Remedios del Valle, infermera de l’exèrcit de Río de la Plata entre 1807 i 1826. Durant la seva etapa militar Remedios del Valle havia guanyat la categoria de “Madre de la Pàtria”, però va morir en la precarietat després de molts anys de lluita contra l’administració argentina pel reconeixement dels seus serveis i pel cobrament de la pensió que li corresponia. No va ser fins el 1832, amb seixanta-sis anys d’edat i després de viure sis anys en la més absoluta misèria, que se li va reconèixer el dret a cobrar una pensió de 60 pesos mensuals (l’equivalent a un salari mig de l’època).

La relació entre Remedios del Valle i l’exèrcit comença durant la segona ocupació britànica de Buenos Aires (1807) -la darrera etapa colonial hispànica-, i, més concretament, en la batalla de Miserere (02/07/1807). Algunes informacions afirmen que Remedios va participar en aquell combat com a infermera del “Tercio de Andaluces”. Però això es contradiu amb la història oficial: la batalla de Miserere (que marcaria el punt d’inflexió de la dominació britànica de la ciutat) va ser lliurada pels miquelets catalans (oficialment miñones de Cataluña), que, procedents del barri de Montserrat, van infringir una severa derrota als britànics.

Aquells regiments criolls (catalans, andalusos, bascos, càntabres, gallecs), durant la darrera etapa colonial serien la base de l’exèrcit revolucionari de Río de la Plata, i, posteriorment a la independència (1810), quedarien integrats en l’exèrcit de la nació argentina. Precisament, Remedios va continuar la seva vinculació amb el nou exèrcit com a infermera, en les campanyes llibertadores del Chaco i de Salta (al nord-oest de l’actual Argentina), a les ordres del general Belgrano. Allà va ser feta presonera per l’exèrcit colonial espanyol, i va patir presó, pallisses, tortures i violacions.

Actualment, a la ciutat de Buenos Aires, el 8 de novembre de cada any (coincidint amb la data de la seva defunció) es commemora el Dia de la Dona Afroargentina.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat