Tal dia com avui de l’any 1555, fa 465 anys, moria a Tordesillas (Castella), Joana d’Aragó i de Castella, tercera filla (segona noia) del comte-rei Ferran II de Catalunya-Aragó i de la reina Isabel I de Castella-Lleó. Joana es va convertir en hereva de la corona castellano-lleonesa després de la prematura mort del seu germà gran Joan (1497), passant per davant de la seva germana gran Isabel (casada amb el rei Manuel I de Portugal), perquè la reina catòlica temia que Castella quedés dissolta per les ambicions portugueses. En canvi, mai va ser nomenada hereva de la corona catalano-aragonesa.
La història personal de Joana va ser una tragèdia. Va ser casada per la força amb Felip d’Habsburg —hereu de l’arxiducat d’Àustria, i dels comtats independents de Borgonya i de Flandes—. Contra el que ha predicat la historiografia oficial, la prematura mort de Felip (1506) —que la investigació moderna apunta que estaria inspirada per Ferran el Catòlic-— no seria la causa dels seus episodis de demència. La mateixa investigació afirma que aquells episodis, que en cap cas la limitaven intel·lectualment, estarien causats per una malaltia venèria que li hauria contagiat el seu marit.
Després de la mort d’Isabel la Catòlica (1504), Joana va ser convertida en l’instrument de disputa entre l’aristocràcia castellano-lleonesa i Ferran el Catòlic pel tron de Toledo. Ferran volia ocupar el tron en solitari, però va ser forçat a acceptar un triumvirat format per ell mateix, per Joana i per Felip. Els enfrontaments continus entre Ferran i Felip van col·locar Joana en una situació límit. Va ser llavors quan l’aristocràcia castellana -que, interessadament, es va posicionar a favor de Felip i Joana- va despatxar Ferran (1506) amb l’expressió que quedaria per la història “viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.
Això explicaria la intervenció de Ferran en la sobtada i prematura mort del seu gendre. I les conseqüències serien la prova més manifesta que Joana no havia estat mai res més que un instrument polític a mans de les dues parts en conflicte. Ferran va retornar a Castella, va ordenar recloure Joana -acusant-la falsament de demència- i va exercir el poder en solitari. Però amb la mort de Ferran (1516), les aristocràcies castellanes van prescindir totalment de Joana, i amb el mateix fals pretext que havia emprat Ferran, la van mantenir reclosa en un castell, i van proclamar rei el seu fill Carles de Gant (1518).