Tal dia com avui de l’any 1673, fa 347 anys, moria a Maastricht (Províncies Unides dels Països Baixos), Charles de Batz-Montesquiu; comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters del rei Lluís XIV de França. Quasi dos segles després (1844), la seva figura i la seva vida (en la realitat la d’un faldiller i un busca-bregues temut i impopular), inspirarien Alexandre Dumas en la creació de la novel·la Els tres mosqueters. En aquella novel·la seria l’únic personatge -dels quatre protagonistes- que estaria inspirat en una existència real.

La relació entre el veritable d’Artagnan i Catalunya remuntava a 1640. Durant la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), està documentada la seva participació en diversos episodis d’aquell conflicte. L’any 1642 va participar en el setge i alliberament catalanofrancès de Perpinyà (prèviament ocupada i literalment trinxada pels Tercios de Castilla); i en la derrota del cos principal de la infanteria hispànica a Cotlliure. A Perpinyà l’exèrcit catalanofrancès es va apoderar de l’arsenal més gran dels hispànics.

També, està documentada la seva participació en la persecució i extermini de partides de soldats desertors hispànics (semiocults al Rosselló i a l’Empordà) que es sostenien delinquint. Durant aquesta etapa, d’Artagnan va servir Philippe de La Mothe-Houdancourt, amic personal del cardenal Richelieu i lloctinent de Lluís XIV a Catalunya. I això el situaria a les operacions militars de La Granada del Penedès, dels Quatre Pilans (Lleida), i de Montsó -totes durant el 1642-; que, també totes, es van saldar amb victòries catalanofranceses.

A partir de 1643, les fonts documentals situen d’Artagnan en diversos fronts de guerra que la monarquia francesa tenia oberts arreu d’Europa. D’Artagnan, nascut a Lupiac (a mig camí entre Tolosa de Llenguadoc i Pau -a la Gascunya-) cap al 1611, va morir passats els 60 anys al setge francès sobre la ciutat neerlandesa de Maastricht (1672-1673); i segons algunes fonts va caure fulminat pels trets que li van disparar un grup de dones franctiradores que defensaven la ciutat des de la muralla.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat