Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, en el context de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), la Junta de Braços (l’equivalent a l’actual Parlament), reunida en sessió urgent i extraordinària, votava a favor de la mesura de tancar la frontera entre el Principat de Catalunya i la monarquia hispànica. Aquesta mesura afectava la totalitat de la línia divisòria: des del bosc de l’Artiga de Lin (Aran) al nord fins a la desembocadura del riu Sénia (Montsià) al sud, i tenia l’objectiu d’evitar que els contrabandistes catalans i aragonesos proveïssin l’exèrcit hispànic de Felip IV, que en aquell moment estava apostat sobre la línia fronterera.
Aquest acord va ser consignat al Dietari de la Generalitat i diu “prohibir per tota Cathalunya la axida o tratas de qualsevols provisions com són de blat y altres grans, vi, oli, cansalades y altres coses consemblants, y axí mateix ferro, carbó, lenya y tota manera de fusta, salmitra, pòlvora, balas y metxa y demés pertrets de guerra. Y asò ab graves penas y pèrdua de ditas cosas, donant-ne la meytat al acusador y altres penas arbitràries (...) que·s prohibesca no pugan portar provisions en las plassas occupades per los enemichs (...) com són Tortosa, Rosas, Coplliura y Rosselló, sots pena de pèrdrer los vaxells o cavalcadures y mercaderias y altres penas arbitràries”.
El mateix Dietari de la Generalitat revela que aquesta mesura feia dies que era sobre la taula de la Junta de Braços. I, en aquest sentit, el Dietari consigna que dos dies abans (15 d’octubre de 1640), una ambaixada de la ciutat de Saragossa -encapçalada pel seu síndic en cap (equivalent a alcalde) Antonio Gregorio, i de qui es diu que és d’origen francès-, es va entrevistar amb els oïdors de la Generalitat (equivalent a consellers) per evitar aquest tancament que resultava especialment perjudicial per a la economia aragonesa. En aquesta consignació es diu que el síndic Gregorio s’oferia com a mitjancer en el conflicte entre Catalunya i la monarquia hispànica.