Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, Ramon Serrano-Súñer, ministre de Governació del primer govern franquista i cunyat del dictador Franco, i Gian Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Exteriors del règim feixista italià i gendre del dictador Mussolini, iniciaven una visita oficial i conjunta a Tarragona que tenia el propòsit oficial de restituir l’estàtua de l’emperador romà August, arrencada del seu pedestal durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La realitat seria que Serrano-Súñer i Ciano mantindrien una sèrie de converses privades per valorar el grau de participació d’Espanya i d’Itàlia en el conflicte mundial que s’estava gestant: la II Guerra Mundial s’iniciaria, tan sols, un mes i mig després d’aquella trobada.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 12/07/1939), Serrano-Súñer i Ciano van viatjar junts des de Barcelona en un cotxe oficial, i a Tarragona van presidir un dinar amb dotzenes de convidats (capitostos locals, provincials i regionals del règim franquista) i l’equip diplomàtic italià a Madrid i a Barcelona. La despesa d’aquells fastos (l’abillament dels carrers de Tarragona amb banderes i símbols del règim, la mobilització de cossos i forces de seguretat, la cerimònia de recol·locació de l’estàtua, i l’opípar dinar per a dotzenes de convidats), contrastava amb la imatge de misèria i de ruïna que cobria la ciutat. Durant el conflicte civil espanyol, Tarragona havia patit 144 bombardeigs i havia perdut totalment o parcialment el 50% del seu parc immobiliari.

Segons la investigació historiogràfica, els actors d’aquella reunió tenien posicions contraposades: Serrano-Súñer era un convençut filonazi partidari de la integració d’Espanya en l’eix que pretenia articular Alemanya; mentre que Ciano, desconfiava dels nazis i era molt reticent a la integració d’Itàlia en aquella aliança bèl·lica totalitària. Segons algunes investigacions, a Tarragona, Serrano-Súñer hauria aprofitat la trobada per a convèncer a Ciano. Tot indica que l’anomenat “cuñadísimo” inicialment no va tenir èxit. Però, en canvi, un any més tard (juny de 1940), Ciano, sense ocultar certa incomoditat, acabaria donant suport a la integració d’Itàlia en l’anomenat “Eix del Mal” (l’aliança dels règims nazi alemany, feixista italià i imperial japonès).