Tal dia com avui de l'any 1213, fa 808 anys, es lliurava a Muret (Occitània) una batalla decisiva que posaria fi al projecte polític català de creació d'un gran espai comú que havia de reunir els territoris de l’antiga Marca de Gòtia carolíngia. En la decisiva batalla de Muret, lliurada a vint-i-cinc quilòmetres al sud de Tolosa, es van enfrontar els exèrcits de l'aliança formada per la Corona catalanoaragonesa i els comtats occitans en l’òrbita política de la cancelleria de Barcelona contra els de la monarquia francesa, que comptaven amb el suport del Pontificat. La derrota de les armes aliades catalanooccitanes provocaria la basculació de l'espai occità cap a l’òrbita de París.
Segons les fonts documentals, aquella derrota es va produir a causa d’un seguit de males decisions. El comte-rei Pere I, anomenat el Catòlic, va ordenar un atac que inicialment comptava amb el factor sorpresa al seu favor, i que va resultar un autèntic desastre. La nit anterior els principals comandaments del seu exèrcit -i ell mateix- s’havien lliurat als excessos de l’alcohol. A primera hora de la matinada, va dirigir una operació bèl·lica sense cap garantia. A tot això es va sumar el fet que els militars aragonesos, que havien estat prèviament convocats, van arribar tard i amb la seva demora van perjudicar els plans militars de Pere I.
El comte-rei Pere I va morir a mans dels soldats francesos i a cops d’espasa. La mort del comte-rei i de bona part de les oligarquies militars catalanes va sumir el país en una situació d’amenaça de desaparició que no es va dissipar fins a la majoria d’edat del seu fill i hereu Jaume I (1218), Durant aquells difícils anys (1213-1218), el govern de la Corona i la tutela de l’hereu va ser exercit pels cavallers templers catalans, a qui es deu la continuïtat de l’estat catalano-aragonès. Paradoxalment, quasi un segle després (1308), el comte-rei Jaume II iniciaria la persecució i erradicació dels templers, que culminaria el 1313, coincidint amb el centenari de la derrota de Muret.