Tal dia com avui de l’any 1932, fa 90 anys, a Badalona; detenien Benjamin Balsano i Eulàlia Maynou, acusats de l’assassinat d’Emily Lagger, vídua de Hans Joachim Lagger, que havia estat un potent industrial alemany resident a Barcelona. La troballa de les restes d’Emily, en una fosa excavada sota el paviment de rajoles del pis principal d’un xalet de Badalona, havia causat una enorme expectació entre l'opinió pública de l’època; i la investigació i resolució del cas va ser àmpliament seguides.

Segons la mateixa premsa, l’industrial Lagger s’havia arruïnat a causa de la crisi de 1929 i s’havia suïcidat. Poc després la seva vídua havia entrat en una espiral destructiva que l’havia portat a malviure en pensions molt modestes del barri del Raval de Barcelona; i a consumir, de forma habitual, begudes alcohòliques i substàncies estupefaents. Seria en aquell entorn degradat que coneixeria Balsano i Maynou, que es van oferir a rehabitar-la en una vivenda situada al carrer Rosselló de Barcelona.  

La premsa de l’època (La Vanguardia, diverses edicions de 1932); revela que Balsano (un estafador habitual fitxat per la policia) i Maynou havien tramat guanyar la seva confiança i robar-li els diners que el seu difunt marit havia pogut salvar de la ruïna. Però que, un cop la van tenir emplaçada a la vivenda del carrer Rosselló; Lagger hauria descobert que els seus pretesos salvadors eren uns falsos samaritans, i hauria intentat fugir. En aquell moment, apunta la premsa, s’hauria produït l’assassinat.  

Tot seguit, i sempre segons la premsa, Balsano va llogar un xalet a Badalona i va soterrar Lagger sota el pis, i va vendre els mobles i un lloro de la víctima a una botiga d’estris de segona mà del barri del Raval. Seria, precisament, a través del lloro (que era una mascota de la víctima molt coneguda al barri) que els investigadors policials vincularien Balsano amb la desaparició de Lagger. L’interrogatori a Maynou precipitaria els esdeveniments i, finalment, serien detinguts, jutjats i condemnats.

Segons algunes fonts, Eulàlia Maynou va ser condemnada a quatre anys de presó. I a principis de 1936 ja estava en llibertat. Benjamín Balsano va ser condemnat a trenta anys de presó. Però el 20 de juliol de 1936, durant l’assalt anarquista de la Columna Durruti a la Presó Model, va desaparèixer. Aquestes mateixes fonts especulen que va marxar amb els milicians anarquistes cap als fronts d’Aragó i de Madrid; i que, posteriorment, va escapar a l’Argentina, el seu país nadiu.