Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, l’Audiència Provincial de Lleida condemnava a un total de 150 anys de presó Dolors Cuit Vallés, com a autora material dels cinc assassinats comesos contra una mateixa família a la Granja d’Escarp (Segrià). Pilar Vallès, la mare de Dolors Cuit seria, també, condemnada a un total de 30 anys de presó per encobriment dels delictes. Les penes que va aplicar l’Audiència de Lleida eren a raó de 30 i 6 anys de presó per cada assassinat, per a l’autora material i l’encobridora, respectivament, dels crims. Quan es va dictar la sentència, la pena de mort que s’aplicava als condemnats per assassinat havia estat abolida quatre anys abans (1932) pel segon govern de la II República espanyola presidit per Manuel Azaña.
Aquell crim múltiple, tant la comissió com la investigació com el judici i la sentència, va provocar un fort impacte en la societat catalana de l’època i va tenir un seguiment destacat per part de la premsa. Segons els mitjans d’informació, l’acusada Dolors Cuit, de vint-i-un anys i casada amb el segon fill dels Guiu, va adquirir diverses dosis de mata-rates a la farmàcia del poble, que administraria durant mesos successius a la família del seu marit. El resultat d’aquell emmetzinament múltiple ―perpetrat entre juny de 1934 i abril de 1935― seria la mort dels sogres, dels cunyats (l’hereu Guiu i la seva esposa) i d’un nebot d’onze mesos. Durant aquell interval de temps assassinaria, successivament i per aquest ordre la sogra, el sogre i, en la setmana prèvia a la detenció, els cunyats i el nebot.
Rambla Ferran, Lleida (1930). A l'esquerra, l'edifici de l'Audiència / Font: Blog Altres històries de Lleida
Segons la premsa, l’assassinat múltiple estaria motivat per una disputa familiar. L’acusada declararia que els seus sogres i cunyats s’havien oposat a fer efectiva la dot de 1.000 pessetes de l’època (l’equivalent aproximat a 10.000 euros actuals) que li corresponien al seu marit segons les capitulacions acordades prèviament al matrimoni. La mare de l’acusada, per la seva part, declararia que quan va tenir coneixement de l’autoria dels crims, ho va voler denunciar a la justícia, però que la seva filla la va obligar a guardar silenci sota l’amenaça d’estrangular-la amb una corretja. Finalment el cas es destaparia a finals d’abril de 1935 quan Pilar Vallès, la mare de l’acusada, revelaria el mòbil dels crims i confirmaria les sospites que ja havia formulat el metge del poble al jutge de pau local.