Tal dia com avui de l'any 1794, fa 223 anys, Georges Couthon, que fins unes setmanes abans havia estat president de la Convenció —l'equivalent a president de la República—, era executat públicament a París pels seus enemics polítics. Georges Couthon, Maximilien de Robespierre i Louis de Saint-Just —que van ser executats a la vegada— eren els màxims responsables del règim polític que es va anomenar el “regnat del Terror” (setembre 1793-maig 1794). Durant la vigència d'aquell règim els revolucionaris jacobins —partidaris de l'unitarisme francès— van portar a terme una persecució implacable contra els seus rivals polítics que es va saldar amb més de 1.300 execucions.
Couthon, Robespierre i Saint-Just, amb el propòsit de recuperar el lideratge francès a Europa, havien ordit un ambiciós pla per exportar la Revolució arreu del continent. Per portar a terme aquesta operació, Robespierre va proposar eixamplar els dominis de la República francesa fins als límits històrics de l'imperi medieval de Carlemany (800). Això significava que Catalunya —llavors una província sotmesa de l'Espanya borbònica— passaria a formar part de la República com una regió més de la França metropolitana. I que s'hi aplicarien totes les reformes que havia impulsat la Revolució. Entre elles, l'exclusiva oficialitat de la llengua i de la cultura franceses.
Però Couthon pensava que la resistència catalana durant la Guerra de Successió (1705-1715) era una experiència a tenir en compte que explicava moltes coses dels catalans. Couthon va proposar l'ocupació de Catalunya i la posterior creació d'una República independent, que seria governada per les elits intel·lectuals del país i que actuaria com una plataforma de projecció de la Revolució cap a la península Ibèrica. En el pla de Couthon estava previst reunificar la Catalunya del nord i el Principat. Couthon va ser executat poc abans de portar a terme el pla. Però, en canvi, Napoleó Bonaparte, divuit anys més tard, executaria amb èxit el pla de Robespierre.