Tal dia com avui de l’any 1870, fa 149 anys, la sessió plenària de les Corts espanyoles votava coronar Amadeu de Savoia ―que regnaria com Amadeu I― com a nou rei d’Espanya, en substitució d’Isabel II, que havia abandonat el tron i el país després del triomf de la Revolució Gloriosa (1868, dirigida pel general Prim. Amadeu de Savoia era fill de Víctor Manuel II, cap de la unificació política italiana i primer rei d’Itàlia i era net de quarta generació de l’arxiduc Carles d’Habsburg, candidat dels catalans al tron de la monarquia hispànica durant la Guerra de Successió (1705-1715). Amadeu de Savoia, quan va ser nomenat rei d’Espanya, ostentava el títol de duc d’Aosta, que el seu pare li havia concedit en la seva qualitat de segon en la línia successòria italiana.

Amadeu I va ser la gran aposta del general Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870) ―líder del Partit Progressista i president del govern espanyol― per conduir Espanya cap a la modernitat. Prim considerava que aquest salt no era possible mentre la dinastia Borbó (desacreditada per grans escàndols) continués al tron de Madrid, i es va fixar en un príncep d’una casa reial prestigiosa i moderna: els Savoia piemontesos havien liderat la unificació italiana, havien reduït el territori i el poder dels medievals Estats Pontificis, i eren coneguts per la seva promoció de la cultura i de l’ensenyament. La seva candidatura va obtenir el vot dels partits més progressistes i del carlisme contrari a Isabel II.

Però l’assassinat de Prim ―el seu gran valedor― el mateix dia que desembarcava a Cartagena per a dirigir-se a Madrid (30 de desembre de 1870) va convertir el seu regnat efímer en una simple etapa de trànsit cap a la proclamació de la I República espanyola (1873). Durant els seus tres anys de regnat, no va visitar mai Catalunya ―la fàbrica d’Espanya― i no es va entrevistar mai amb els industrials catalans. Seria precisament a Catalunya on tindria més oposició: tant la dels republicans federalistes (que concentraven el vot obrer), com la dels carlins (que veien com les expectatives de recuperar el règim foral anterior a 1714 s’esvaïen a mesura que passava el temps).