Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, les guarnicions militars del Protectorat espanyol del Marroc es rebel·laven contra el legítim govern de la República. El dia abans (16 de juliol), el comandant Rios Capapé —cap militar de la guarnició de Melilla— havia ordenat ocupar els edificis més estratègics de la ciutat; i durant la jornada del dia 17 ho farien les guarnicions de Tetuan, Ceuta i Laratxe. Aquella rebel·lió va ser dirigida pel general Franco que, dos dies abans (15/07/1936), havia volat clandestinament des de les illes Canàries amb el propòsit de liderar el cop d’estat a les guarnicions del Protectorat.

En canvi, a Catalunya, la situació era de calma. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del18/07/1936) “Ayer a mediodía (referit al dia 17) el secretario particular del señor Companys, señor Piquer, dijo a los periodistas que no había noticias que comunicarles y que la tranquilidad era absoluta en todo el territorio de la región autónoma”. En aquell moment un dels temes que ocupava l’actualitat política i informativa de la ciutat era la vaga d’estibadors portuaris de Barcelona, que estava afectant l’abastiment d’algunes fàbriques catalanes. Segons la mateixa premsa, la conselleria de Governació de la Generalitat havia prioritzat trobar una solució negociada al conflicte dels estibadors.

Un altre tema que ocupava l’actualitat informativa i política d’aquella jornada era la inauguració dels Jocs Populars de Barcelona, prevista per l’endemà passat (19/07/1936). Aquells jocs, anomenats també Olimpíada Popular, era la resposta dels països democràtics als Jocs d’Estiu que es celebraven a Berlín, i que el govern de Hitler havia convertit en una màquina de proselitisme de la ideologia totalitària i racista del regim nazi alemany. La mateixa premsa destacava que el Parlament de Catalunya havia aprovat una dotació de cent mil pessetes destinades a la celebració de les Olimpíades Populars.