Tal dia com avui de l’any 1640, tres dies després dels successos del Corpus de Sang (7 de juny 1640), la coronela del Consell de Cent de Barcelona —comandada pel conseller en cap de la ciutat— es concentrava a la vila de Sant Andreu per dirigir-se a l’Empordà. Aquella lleva responia a les notícies que el dia anterior havien arribat a Barcelona. Segons el Dietari de la Generalitat, els Tercios de Castilla s’havien lliurat a la tortura i assassinat de la població civil: “Attès los soldats alojats en lo Empurdà van continuant los excessos ab tant gran excés que no perdonaven la vida, no sols a ningun home natural, però ni a les dones y criatures, trahent los ulls a les velles y las jóvens se les ne aportaven ab les companyies (els Tercios)”.

Aquells fets es produïen en un context d’una extrema violència. El 30 de maig anterior, el rei hispànic Felip IV havia enviat una missiva oficial a la Generalitat en què es comprometia a arrestar i castigar els oficials i els soldats dels Tercios de Castilla que cometien atrocitats contra la població civil. Però, en canvi, la reacció dels militars hispànics havia estat multiplicar els robatoris, saquejos, agressions, segrestos, tortures, amputacions i assassinats contra la població civil desarmada. En aquell escenari d’incompliments seria quan el Consell de Cent que, durant els fets del Corpus de Sang havia mantingut una postura conciliadora, es decantaria a favor de les reivindicacions de les classes populars catalanes.

Segons el Dietari de la Generalitat, aquell exèrcit estava format per “una companyia de moscaters, gent granada y aprés vint-y-sinch o trenta fileras de cavallers y gent de lustre de la present ciutat, y aprés venia dit senyor conseller, aprés unas quantas fileras de moscaters y aprés altres tantas fileras de cavallers tot gent lúsida de mercaders y ciutadans, y aprés una companyia de cavalls”. La primera acció que va portar a terme la Coronela de Barcelona seria la de pacificar la ciutat (que encara estava afectada per la revolta del Corpus) i, tot seguit, marxar cap a Girona, envoltada pels hispànics, que havien amenaçat de prendre-la, passar a ganivet els seus habitants i cremar-la. Una setmana més tard, la Coronela de Barcelona foragitava els hispànics de Girona.