Tal dia com avui de l’any 1713, fa 308 anys, la sessió plenària dels Tres Comuns del Principat (la màxima representació política del país, equivalent a l’actual Parlament) votava la posició de Catalunya en relació a la nova situació creada després de la signatura dels Tractats d’Utrecht, que havien certificat la retirada del conflicte successori espanyol (1701-1715) de les potències de l’aliança internacional austriacista. Després de la signatura d’aquells tractats, els austríacs, els britànics i els neerlandesos havien evacuat les darreres tropes del Principat (30/06/1713) i Catalunya s'havia quedat sola contra les monarquies borbòniques de França i d’Espanya.
En aquella sessió, celebrada a Barcelona, els 120 representants polítics catalans van posar a debat i votació les dues possibles sortides de Catalunya a la nova situació: la negociació d’una capitulació honrosa i l’intent de conservar l’autogovern del país o la resistència a ultrança fins a les darreres conseqüències. Després d’un acaloradíssim debat, amb postures molt separades, el resultat va ser de 75 vots a favor de la resistència a ultrança i 45 a favor d’una capitulació honrosa. Durant la quinzena anterior al debat i votació (des dels pactes secrets d’evacuació de Cervera), les tropes ocupants borbòniques havien avançat des de la Segarra fins al pla de Barcelona.
La historiografia nacionalista espanyola ha criticat durament aquella decisió, titllant-la de suïcida i de provocar un patiment i un sacrifici innecessaris. Però la investigació historiogràfica moderna ha revelat que la resistència a ultrança tenia un propòsit: guanyar temps perquè les legacions diplomàtiques catalanes a Viena, a La Haia i a Londres aconseguissin que les potències de l’extinta aliança internacional austriacista reconeguessin un estatus particular per a Catalunya: o bé convertir el Principat en un estat de l’arxiducat independent d’Àustria (l’opció preferida) o en una república independent sota la protecció de la Gran Bretanya.