Tal dia com avui de l’any 1936, fa 84 anys, en el context de les primeres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el president Companys feia pública la remodelació del Govern de la Generalitat que escenificava la cessió de la majoria de les conselleries als partits polítics i organitzacions sindicals del Comitè de Milícies Antifeixistes. Aquella remodelació, presentada a la premsa i a l’opinió pública com la solució a una crisi de govern, representaria la sortida de vuit dels tretze consellers d’ERC —el partit guanyador de les eleccions al Parlament— que formaven el consell executiu de la Generalitat, i la seva substitució per membres, principalment, de la CNT/FAI i del POUM.

Bona part de la investigació historiogràfica ha interpretat aquella cessió com una conseqüència de la rebel·lió militar del 19 de juliol de 1936: els anarquistes (CNT/FAI) i els marxistes (POUM) havien tingut un paper molt destacat en la neutralització del cop d’estat i, aprofitant aquell escenari bèl·lic, s’havien apoderat de milers d’armes (unes 30.000) que, després —ofegat el cop d’estat (20 de juliol de 1936)—, es van negar a lliurar als cossos policials lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt i Guàrdia Civil). Aquella important cessió de poder polític, escenificada en aquella remodelació de govern, no era més que la confirmació d’un nou paisatge imposat pel poder militar d’anarquistes i marxistes.

Aquella decisió va ser àmpliament criticada per la premsa i per l’opinió pública catalana. Però el president Companys no ho acceptaria —si més no, públicament— fins que les patrulles de control anarquistes van iniciar una cursa desbocada d’atrocitats. El president Companys, conscient que havia comès el pitjor error de la seva carrera política, maniobraria per recuperar el control del poder (sobretot de l’ordre públic) i amb Josep Tarradellas —primer conseller i principal enemic d’aquella cessió— i amb els consellers Joan Comorera i Miquel Valdès —dirigents del PSUC— els arraconaria progressivament i els derrotaria definitivament el maig de 1937.