Tal dia com avui de l’any 1882, fa 136 anys, l’entitat cultural catalanista Centre Català, fundada a principis d’aquell mateix any i liderada pel dramaturg i empresari teatral Frederic Soler i Hubert (més conegut com a Serafí Pitarra) i pel periodista i polític republicà Valentí Almirall i Llozer (autor de Lo Catalanisme), acordava la redacció d’un text que reclamava l'oficialització de la llengua catalana arreu de l’estat espanyol. Aquell text va ser debatut en una reunió ―amb l’assistència de destacadíssimes personalitats del món cultural i polític català― que es va celebrar a la seu de l’entitat, situada al carrer Nou de la Rambla, 42, de Barcelona.

Aquella declaració va ser debatuda i signada en un context polític de repressió de la llengua catalana. En el decurs de les tres dècades anteriors, els governs liberals espanyols havien desplegat una bateria de lleis que reforçaven la persecució de la llengua catalana, que anaven des de la Ley Moyano (1852) que prohibia l’ús del català a les aules i als patis de les escoles, fins a la Ley González Bravo (1867), que prohibia la representació de peces teatrals “en los dialectos de las provincias de España”, passant per les lleis que prohibien la redacció d’escriptures públiques en català (1862), la inscripció al Registre Civil de noms en català (1870) o l’ús del català als jutjats, fins i tot entre advocat i client (1881).

També aquella declaració es formularia en un context de reivindicació cultural i política que havia sorgit durant les primeres dècades del segle XIX, poc després del bienni 1812-1814 quan Catalunya havia estat incorporada a l’imperi napoleònic francès; i la llengua catalana havia recuperat l'oficialitat perduda després de l’ocupació borbònica de 1714. Aquell moviment de reivindicació cultural i polític, anomenat la Renaixença, desplegaria una intensa activitat compartida per amplis sectors de la societat catalana que anaven des del carlisme tradicionalista fins al republicanisme federalista; i que s’inspiraria políticament, a grans trets, en el model suís: quatre llengües oficials arreu del territori.