Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, se celebraven els primers comicis electorals des que vuit anys abans (15/09/1923) el general Primo de Rivera, amb l’entusiasta complicitat del rei Alfons XIII, havia perpetrat un cop d’estat que havia posat fi a mig segle de règim constitucional. Tot seguit al cop d’estat, el nou règim dictatorial havia il·legalitzat tots els partits, sindicats i ateneus; excepte la Unión Monárquica Nacional (creada a Barcelona durant la vaga de La Canadenca, 1919). També, tot seguit al cop d’estat, el Directorio Militar intervindria i, progressivament, desballestaria i liquidaria la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).

Els partits republicans i catalanistes que havien patit la persecució del règim dictatorial van guanyar àmpliament. ERC, la plataforma fundada per Francesc Macià tan sols unes setmanes abans, i que agrupava els partits independentistes Estat Català i Grup d’Opinió, i els partits federalistes Partit Republicà Català i Joventut Republicana de Lleida, i les seves confluències, van guanyar a les quatre capitals de província (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i en tretze de les trenta-sis capitals de partit judicial (Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Valls, Reus, Cervera, Tremp, la Seu d’Urgell, Manresa, Vic, Granollers, Calella i Santa Coloma de Farners).

En canvi, la monàrquica Lliga Regionalista, fundada el 1901 per Francesc Cambó, i que havia estat el partit hegemònic a Catalunya durant el primer quart del segle XX, pagaria un alt cost electoral per la col·laboració d’alguns dels seus membres més destacats amb el règim dictatorial de Primo de Rivera. Tot i el prestigi que havia adquirit durant els anys d’existència de la Mancomunitat, no va poder superar l’efecte Macià, que després dels Fets de Prats de Molló (1926) havia assolit una dimensió política extraordinària, i tan sols va guanyar en dues ciutats de més de 10.000 habitants: l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.

Aquelles eleccions, que el règim d’Alfons XIII havia preparat com l’inici del retorn a un règim democràtic, van tenir un efecte devastador per a la monarquia. Els partits republicans (els catalans i els espanyols) les presentarien com un plebiscit i el seu triomf rotund (van guanyar en quaranta-una de les cinquanta capitals de província) provocaria dos dies més tard la sortida d’Alfons XIII i la proclamació de la II República espanyola.