Tal dia com avui de l’any 1875, fa 147 anys, en el context de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), se celebrava una rocambolesca reunió a l’Hostal de la Corda, a la Vall d’en Bas (Garrotxa), entre Francesc Savalls i Arsenio Martínez-Campos, caps militars a Catalunya, respectivament, de l’exèrcit carlí i de l’exèrcit liberal. Segons una part de la investigació historiogràfica, aquella reunió tenia el propòsit de pactar la fi d’aquell conflicte, que ja només era viu a Catalunya. Però altres investigadors hi veuen una perversa maniobra de Martínez-Campos, que volia escampar la brama que, en aquella reunió secreta, Savalls havia traït la causa carlina.

Aquella perversa estratègia es basava en un context que era totalment desfavorable a la causa carlina. Les derrotes al País Valencià i a Navarra havien limitat el seu domini territorial carlí a la meitat nord de Catalunya. A tot això s'hi sumava que, després de l'enderrocament de la I República espanyola (1873-1874) i la restauració del règim borbònic en la persona d’Alfons XII, els monàrquics que, a l’inici del conflicte, havien fet costat a la causa carlina, en aquell moment ja no formaven part de la rebel·lió. Martínez-Campos, que havia tingut un paper molt destacat en l'enderrocament de la I República, havia estat nomenat capità general de Catalunya i s’hi havia desplaçat amb un exèrcit de 9.000 efectius amb el propòsit de liquidar els darrers focus de resistència carlins.

Segons algunes fonts, el cap carlí Savalls es va presentar a la reunió amb una actitud fanfarrona i desconfiada a la vegada. Però els detalls d’aquella conversa que es van divulgar interessadament poc després situaven Savalls en una situació molt compromesa. Va córrer la brama que a fora de l’Hostal Savalls interpretava un paper i que a l’interior havia abandonat aquella impostura i havia acceptat cobrar dos milions de rals a canvi de desarticular l’exèrcit carlí. Els fets diuen que Savalls va continuar els combats. Però també diuen que, passades unes setmanes, el seu ajudant Gabriel Morera, que havia participat en aquella reunió, va ser amnistiat per Alfons XII “por los trabajos prestados a la causa de la monarquía liberal”.