Tal dia com avui de l’any 1502, fa 520 anys, moria Artur Tudor (Leicester, 1486), fill primogènit i hereu del rei Enric VII d’Anglaterra. Artur, príncep de Gal·les, havia estat amb Caterina (Alcalá, Castella, 1485) filla dels Reis Catòlics, en una operació d’estat que tenia l’objectiu de promoure l’aliança entre les monarquies hispànica i anglesa, amb la pretensió d’aïllar França. Però la prematura i sobtada mort d’Artur, a causa d’una malaltia epidèmica anomenada suor anglesa, va deixar en precari aquella maniobra política. El rei Enric VII (Gal·les, 1457) va proposar casar la jove vídua amb el seu segon fill, el futur Enric VIII, per evitar veure’s en l’obligació de retornar el dot.
Però Enric, en aquell moment, era un nen de 9 anys, i es va acordar que el matrimoni no se celebraria fins que assolís la majoria d’edat de 14 anys. Tot seguit, Caterina va ser reclosa en un castell del sud d’Anglaterra, etapa que dedicaria a incrementar el seu extraordinari corpus cultural que ja atresorava abans del matrimoni. Caterina, poliglota (parlava català, castellà, francès, anglès i llatí) i dotada d’una extraordinària intel·ligència política, conrearia l’amistat i mantindria correspondència amb les figures més rellevants del moviment humanista europeu, com per exemple el filòsof valencià d’origen jueu Joan Lluís Vives, amb qui es relacionava en català.
L’any 1508, després de sis anys de confinament, i veient que Enric VII no autoritzava el casament amb l’hereu (tot i que el príncep de Gal·les ja havia assolit la majoria d’edat), el seu pare, Ferran el Catòlic, la va nomenar ambaixadora de la monarquia hispànica davant la cort de Londres. D’aquesta manera, Caterina no tan sols escapava del confinament que li havia imposat el seu sogre, sinó que es convertia en la primera dona de la història europea que exercia una funció diplomàtica. El rei Enric VII, que sempre va pensar que pel fet de ser dona i d'estar en un entorn hostil, la podria manipular, va acabar reconeixent l’altura intel·lectual i política de Caterina.