Tal dia com avui de l'any 1640, fa 377 anys, Francesc de Tamarit, Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, com a representants de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona, i Bernard du Plessis-Besançon, com a representant del cardenal Richelieu —ministre plenipotenciari de Lluís XIII de França—, signaven a Ceret (Catalunya Nord) una aliança militar que reconeixia la independència de Catalunya, constituïda com una república, i la col·laboració en cas d'agressió militar externa. El Pacte de Ceret va tenir una importància cabdal en el desenvolupament de la Guerra dels Segadors (1640-1652) que va enfrontar Catalunya amb la monarquia hispànica.

El Pacte de Ceret era, també, el primer acte de política exterior que portava a terme el Govern de Catalunya des de la independència de facto produïda posteriorment als fets del Corpus de Sang, quan un grup de segadors van encalçar el virrei espanyol comte de Santa Coloma —que fugia de la revolta— i el van estimbar pels penya-segats de Montjuïc. Després de la mort del virrei, el personatge més odiat per tots els estaments de la societat catalana, es va produir un buit de poder que va ser ràpidament ocupat pels membres més destacats de les institucions catalanes que, fins poc abans, havien estat arrestats o empresonats per ordre de la justícia hispànica. Aquest ràpid transvasament de poder estaria, també, condicionat per l'amenaça militar hispànica.

Amb el Pacte de Ceret, la nova República catalana —que no es proclamaria oficialment fins gener de 1641— rebia una empenta formidable a través del reconeixement internacional que li brindava la corona francesa, llavors la primera potència econòmica i militar d'Europa. Tamarit, Guimerà i Vilaplana, per una banda, i Du Plessis-Besançon i Richelieu —que el ratificaria posteriorment—, per l'altra, van signar un acord diplomàtic internacional que, per la seva naturalesa legal i política, únicament podien signar els estats sobirans. Catalunya es convertia en un nou actor en l'escenari polític i militar europeu i els cartògrafs de l'època ho reflectirien assenyalant clarament els límits de la nova república.