Tal día como hoy del año 1641, hace 379 años, el Ejército de Catalunya, formado por 12.000 efectivos y comandado por el diputado militar (equivalente a consejero de Interior) Francesc de Tamarit, derrotaba a las tropas hispánicas, formadas por 24.000 efectivos y dirigidas por el marqués de Los Vélez, en la Batalla de Montjuïc. Aquel episodio tendría una gran trascendencia: representaría la primera gran derrota hispánica de la Guerra de los Segadores (1640-1652) y condicionaría, decisivamente, el futuro de aquel conflicto.

En aquella batalla los hispánicos sufrieron una clamorosa derrota: fueron derrotados en todos los frentes de ataque (en la falda de la montaña de Montjuïc y delante de la muralla del Raval), que las mismas fuentes de los atacantes atribuirían a un exceso de confianza de Los Vélez. Los hispánicos perdieron la práctica totalidad de los oficiales de su ejército (entre ellos, dos sobrinos de Los Vélez), que estaban situados en primera línea del avance, confiados en que los catalanes ―al ver su superioridad numérica se rendirían sin batallar―.

Al día siguiente el ejército hispánico inició la retirada. La anotación del Dietario de la Generalitat dice: "No se’n veu ningú, que com a gallines fugiren, que en tal nom se·ls pot donar perquè si hagués envestit aleshores haguera conegut lo valor dels cathalans, no obstant lo havia comensat a conèixer (...) hisqué nostra cavalleria ab molta infanteria per a donar lo alcans al enemich. Y per ser ja molt avensat no·l pogueren encontrar”. Poques setmanes després, el rei Felip IV cessava fulminantment el marquès de Los Vélez.