Tal dia com avui de l’any 1762, fa 259 anys, i en el marc de la Guerra dels Set Anys (1757-1763), les forces navals britàniques comandades pel general de brigada William Draper i pel vicealmirall Samuel Cornish, i formades per quinze vaixells que transportaven quasi 7.000 efectius, ocupaven Cavite i Manila, capital de la colònia hispànica de Filipines, considerada la fortalesa espanyola més gran del Pacífic occidental. Poc després (2 de novembre de 1762), la nova autoritat britànica va nomenar Dawsonne Drake (descendent del corsari Francis Drake i un dels dirigents de l’empori comercial East Indian Company) com a nou governador de la plaça i de les illes.

Una de les primeres gestions que Drake va portar a terme va ser signar un acord amb l’arquebisbe Manuel Rojo del Río, que fins a la conquesta britànica havia estat el governador espanyol de la plaça i de les illes. Aquest acord contemplava la llibertat per practicar la confessió catòlica, la conservació del càrrec arxidiocesà de Rojo i el dret universal a viatjar i a comerciar pacíficament com a nous “súbdits britànics”. A més, Drake i Rojo van pactar que el nou poder britànic conservaria l’antiga estructura de dominació espanyola. Amb la particularitat que aquest organisme seria dirigit per britànics, però la seva remuneració seria a càrrec de l’erari espanyol.

Aquestes mesures no van provocar cap daltabaix en la petita comunitat catalana de Manila i de Cavite, en aquell moment formada per un col·lectiu d’unes sis-centes persones dedicades a l’exportació de sucre, tabac i cotó en direcció a la colònia (principalment a les fàbriques catalanes) i a la importació de manufactures (tèxtils i aiguardents fabricats a Catalunya i destinats a les classes oligàrquiques de la colònia). L’acord entre Drake i Rojo no va alterar aquests canals comercials, més enllà del fet que aquells catalans de Manila i de Cavite van passar a tributar a la corona britànica. Aquesta situació es va mantenir fins que, amb l’armistici de 1763, els britànics es van retirar de Filipines.