Tal dia com avui de l’any 1518, fa 500 anys, s’iniciaven les Corts de Castella, celebrades en aquella ocasió a Valladolid que, entre altres coses, acabarien promulgant la incorporació de les colònies hispàniques del continent americà a la Corona de Castella i Lleó. D’aquesta manera, al monopoli econòmic que Castella exercia des del 1504 —amb l’obligatorietat de concentrar a la Casa de Contratación de Sevilla tot el trànsit naval amb les colònies americanes—, s’hi sumaven els monopolis polític, jurídic i militar. Aquesta mesura, a nivell de les colònies, convertia en estrangers la resta de súbdits de la monarquia hispànica, i per tant, els expulsava, definitivament, tant de l’obra conqueridora com de la colonitzadora. L’explotació de recursos de les colònies americanes passaria a ser responsabilitat exclusiva dels súbdits de la corona castellana.
L’any 1518 el rei Ferran d’Aragó ja era mort. I els Colom, Santàngel, Torres, Margarit, Ballester, Boïl i Pané també ja eren morts. El partit catalano-valencià estava desarticulat. Els seus membres més destacats que havien participat en els primers viatges i que s’havien posicionat a favor dels Colom en els conflictes que havien generat els castellano-lleonesos a l’illa Hispaniola, eren morts o havien estat apartats del poder, empresonats i arruïnats. Les Corts de Valladolid, malgrat que es van convocar per a debatre a nivell castellà la qüestió successòria que havia obert la mort del rei vidu Ferran d’Aragó —dos anys abans—, es van revelar, també, com el punt culminant d’una estratègia castellana iniciada l’any 1500 —amb la detenció i empresonament dels germans Colom— que ambicionava l’exclusivitat del control sobre els nous territoris americans.
Acta de les Corts de Valladolid (1518) / Font: Biblioteca Digital de Castella i Lleó
Aquella mesura posava també de manifest la reversió definitiva dels pactes contractuals inicials. En el contracte de les Capitulaciones de Santa Fe (1492) —previ al primer viatge— la monarquia hispànica reconeixia a Colom la facultat de governar els nous territoris com un Estat propi integrat en l’edifici polític hispànic. Els Colom arribarien a desenvolupar estructures d’estat a La Hispaniola, seguint el model polític catalano-aragonès. Però els conflictes generats pels colons castellans, atiats per les oligarquies cortesanes de Toledo, i l’onada de persecució i de terror desfermada pel magistrat Fernández de Bobadilla (1500), membre del partit cortesà d’Isabel de Castella i acusat de corrupció i d’enriquiment il·legal com a governador de La Hispaniola, després d’empresonar els Colom i d’usurpar-los el càrrec, marcaria el camí que culminaria a les Corts de Valladolid.