Tal dia com avui de l’any 1705, fa 313 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), Carles d’Habsburg, el candidat al tron hispànic de l’aliança formada pels països de la Corona d’Aragó, els de l’arxiducat d’Àustria i les potències atlàntiques (Anglaterra, Països Baixos i Portugal), jurava solemnement les Constitucions de Catalunya, i es convertia, automàticament, en comte de Barcelona. Tot i que, quan va ser proclamat a Barcelona, els exèrcits austriacistes ja controlaven la totalitat del País Valencià, el títol comtal barceloní ―príncep de Catalunya― seria el primer gran ceptre que rebria Carles de tots els que formaven el conglomerat hispànic.

Carles d’Habsburg havia entrat a Barcelona quinze dies abans després d’un breu setge de sis setmanes (22 d’agost a 9 d’octubre) que les tropes aliades havien imposat a la ciutat, i que s’havia resolt amb una revolta urbana que precipitaria la capitulació. Aquella revolta no tan sols posava de relleu el decidit partit que havien pres les classes populars a favor de la causa de Carles d’Habsburg; sinó també la profunda desconfiança que despertava el crit a resistir del virrei borbònic. Fernández de Velasco, que ja havia estat anteriorment virrei de Catalunya, havia fugit precipitadament de Barcelona durant el setge francès (1697) que causaria 4.000 víctimes (el 10% de la població de la ciutat).

Carles d'Habsburg jura les Constitucions de Catalunya. Mapa francès de Catalunya (1707). Font Bibliothèque Nationale de France

 Mapa francès de Catalunya (1707) / Font: Bibliothèque Nationale de France

L’exèrcit aliat que havia entrat a Barcelona (22 d’octubre de 1705) estava format per 9.000 soldats anglesos, neerlandesos, austríacs i valencians, comandats, respectivament, pels generals Lord Petersborough, Shrattenbach, Darmstadt i Basset. Havien desembarcat poc abans a les platges de Montgat (Maresme) a bord de 180 vaixells, molts dels quals procedien de la campanya de la conquesta aliada de Gibraltar (4 d’agost de 1704). Amb la presa de possessió de Barcelona, l’aliança internacional austriacista passava a controlar la pràctica totalitat del territori català: un mes abans l’Exèrcit de la Generalitat s’havia imposat a la Catalunya Central i a les planes occidentals del país.