Tal dia com avui de l’any 1706, fa 315 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada pel comte d’Uhfeldt, secretari d’estat de la cancelleria austriacista a Barcelona; que informava que Carles d’Habsburg havia resolt integrar el sometent de Catalunya en l’exèrcit imperial. El sometent era un cos paramilitar integrat per civils i creat per a la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic. Aquest cos tenia el seu origen en la Catalunya del segle XI —durant la Revolució feudal—; i en el decurs dels segles posteriors havia desenvolupat, també, funcions policials. Els sometents locals havien estat el principal recurs defensiu de les viles en la seva lluita contra el bandolerisme d’arrel senyorial (els nyerros) en l’etapa de màxima incidència d’aquest fenomen (segles XVI i XVII).
En aquella missiva, Uhfeldt demanava a la Generalitat que cursés instruccions a totes les ciutats i viles del Principat, per crear regiments de sometents; que serien dirigits per una cadena de comandaments formada per un coronel, un o més tinents coronels i un o més sergents majors. I que aquests comandaments serien nomenats directament per Carles d’Habsburg a proposta del diputat militar (l’equivalent a conseller d’interior) de la Generalitat de Catalunya. En aquella missiva també es deia que els salaris que cobrarien els oficials i la tropa d’aquells nous regiments —que havien de tenir un mínim de 1.000 homes armats cada un— es calcularia a partir del dia que sortien de casa, i que seria a càrrec de les corporacions municipals que els havien reclutat. En aquella missiva es confirmava, també, que el capità general de les tropes catalanes seria un militar català.