Tal dia com avui de l’any 1516, fa 505 anys, a Gant (comtat independent de Flandes), el príncep Carles, net i hereu dels Reis Catòlics s’autoproclamava rei de les monarquies hispàniques. Quan va passar això, feia tres dies que havia mort Ferran el Catòlic, rei de la corona catalanoaragonesa, regent de la corona castellanolleonesa (per la defunció d’Isabel la Catòlica, 1504), i rei de la corona navarresa (per usurpació als seus legítims monarques, 1512).
No obstant això, l'estructura foral de la monarquia hispànica, obligava a Carles -el primer monarca que concentrava les tres corones sobre una mateixa testa-; a celebrar corts en cada un dels estats polític hispànics; es a dir, a negociar la contribució d’aquests al poder central, i a jurar les seves respectives constitucions. Per tant, aquella autoproclamació, bàsicament, tenia el propòsit de neutralitzar les aspiracions del seu germà petit Ferran d’Habsburg a regnar a la península.
Aquella auto-proclamació va provocar la protesta formal de les oligarquies castellanolleoneses. Segons una part de la historiografia espanyola, aquelles oligarquies desconfiaven d’un príncep que s’havia criat i educat lluny de Castella i que no parlava castellà. Però la realitat era ben diferent. L’aristocràcia castellanolleonesa que, des del 1500, havia assolit el control polític de la monarquia hispànica; temia que la cancelleria flamenca (consellers i funcionaris) del nou rei els desplacés del poder.
Aquella desconfiança va girar la mirada de Carles de Gant cap a Catalunya i, fins i tot, va valorar la possibilitat de convertir Barcelona en la capital dels seus estats. Però Carles era un rei d’ideologia preabsolutista que, de seguida, va xocar amb la cultura política foralista i amb les institucions de govern catalanes. Quan va completar el desembarcament de consellers i funcionaris flamencs a la península (1518), va abandonar la idea catalana i va situar, definitivament, la capital dels seus estats a Toledo.