Tal dia com avui de l’any 877, fa 1.143 anys, moria a Avrieux (comtat de la Savoia, regne de França) el rei Carles el Calb, net de Carlemany i primer monarca del regne de França després de la fragmentació de l’Imperi Carolingi (843). Segons la tradició, Carles el Calb va mullar els seus dits amb la sang de Guifré el Pilós (comte de Barcelona i marquès de Gòtia), ferit mortalment en el camp de batalla combatent els vikings que s’havien establert a la vall del Sena, i va dibuixar les quatre barres. També, segons la tradició, era el reconeixement que Carles concedia a Guifré per la seva lleialtat.

La realitat, però, és ben diferent. Si bé és cert que la nissaga comtal Bel·lònida (fundadors del casal de Barcelona) tenien una relació política i familiar molt bona amb la dinastia reial francesa (l’esposa de Guifré, Guinidilda, era besneta de l’emperador Carlemany), també ho és que el barceloní no tan sols no va morir abans que el rei, sinó que el va sobreviure vint anys. El rei Carles el Calb va morir el 877, i el comte-marquès Guifré el Pilós va morir el 897 en les proximitats de Solsona, combatent l’exèrcit del valí islàmic de Làrida (l’actual Lleida).

La tradició de les quatre barres de sang apareix documentada per primer cop en la Gesta Comitum Barchinonensium (crònica catalana escrita cap al 1180 pels monjos de Santa Maria de Ripoll). En canvi, la investigació ha revelat que les barres vermelles sobre fons groc era la insígnia que el Pontificat lliurava als dominis independents que es posaven sota la seva protecció. En el cas dels comtats catalans, es convertiria en la senyera comtal després del viatge que Borrell (primer comte independent) va efectuar a Roma el 988 (quasi un segle després de la mort de Guifré el Pilós).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat