Tal dia com avui de l’any 1819, fa 202 anys, moria a Nàpols Carles de Borbó i de Saxònia, que havia estat rei d’Espanya entre 1788 i 1808 com a Carles IV, cinquè monarca de la nissaga borbònica hispànica. Carles IV havia nascut a Portici (regne de Nàpols), l’any 1748, mentre el seu pare (el futur Carles III d’Espanya) era rei de les Dues Sicílies. Carles IV va heretar la corona espanyola quan Carles III va inhabilitar el primogènit Felip Antoni, afectat per una greu discapacitat intel·lectual; i Ferran I (germà petit de Carles IV) va rebre el tron de Nàpols.
Però Carles IV passaria a la història com el rei que li va vendre la corona espanyola a Napoleó Bonaparte. El maig de 1808 es van reunir a Baiona (País Basc francès), Napoleó, Carles IV i Ferran VII (fill i hereu de Carles IV que, unes setmanes abans, havia liderat un cop d’estat i s’havia apoderat del tron). En aquella reunió pare i fill van vendre la corona espanyola a canvi d’una pensió vitalícia de quatre milions de francs anuals, un castell al País Basc francès i la promesa que Napoleó situaria Ferran al tron del regne d’Etrúria (creat per Napoleó sobre l’antic ducat de Toscana).
Com a resultat d’aquella venda, Napoleó va nomenar el seu germà Josep rei d’Espanya. Però, l’emperador es va reservar Catalunya: el Principat va ser integrat a França com una regió més; i Barcelona va ser convertida en la gran capital del Midi francès. Durant aquella etapa (1808-1814, però de forma efectiva a partir de 1812), Catalunya va viure una extraordinària primavera política i cultural: es va restaurar l'oficialitat del català (cooficial amb el francès) i es va estendre el pensament liberal i republicà, que resultaria decisiu en la història catalana dels segles XIX i XX.
Durant aquella etapa (1808-1814) el Primer Imperi francès, governat per l’emperador Napoleó, va abastar els territoris situats entre Schleswig-Holstein al nord i Catalunya al sud, i Roma a l’est i la Bretanya a l’oest.