Tal dia com avui de l’any 814, fa 1.207 anys, a Aquisgrà (en aquell moment capital de l’Imperi carolingi i actualment una petita ciutat del land alemany de Rin del Nord-Westfàlia), moria Carlemany, que, des de l’any 768, havia estat rei dels francs, i, des de l’any 800, havia estat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. En el decurs del seu govern, Carlemany va prosseguir l’empresa de conquesta de l’antiga província romana Narbonense (actual Llenguadoc) que havia iniciat el seu pare, el rei Pipí, anomenat el Breu, l’any 752. No obstant això, la ideòloga d’aquella empresa havia estat la seva mare, la reina Berta, anomenada del Peu Gran.
Carlemany va projectar l’expansió carolíngia cap al sud. Els exèrcits carolingis entraven a Elna l’any 767 i, sobre una antiga estructura territorial de l’època romano-visigòtica d’arrel nord-ibèrica, fundaven el comtat del Rosselló, el primer comtat català. Poc després, l’any 785, saltaven els Pirineus i entraven a la Seu d’Urgell i a Girona i, seguint el model fundacional rossellonès (restauració d’una antiga estructura territorial de l’època romano-visigòtica i d’arrel nord-ibèrica), creaven els comtats de Cerdanya, Urgell, Besalú, Girona i Empúries. Abans de la seva mort, els exèrcits carolingis van entrar a Barcelona (any 801) i van crear els comtats de Barcelona i d’Osona.
Carlemany també va ser el creador de la Marca de Gòtia (la regió meridional carolíngia que es corresponia als actuals territoris del Llenguadoc i de la Catalunya Vella) i va situar la capitalitat a Barcelona. Fins a la primera independència catalana (987), els comtes de Barcelona van ser també marquesos de Gòtia. En canvi, el concepte Marca Hispànica no va passar mai de la categoria de projecte polític. Els fracassos de Carlemany en el seu intent d’incorporar al seu imperi el regne cristià de Pamplona i el regne musulmà de Saragossa impedirien la materialització d’aquell projecte i els dominis sud-pirinencs carolingis quedarien limitats a la Marca de Gòtia.