Tal dia com avui de l’any 1681, fa 338 anys, moria a Madrid l’escriptor Pedro Calderón de la Barca, que ha estat considerat una de les figures cabdals de la literatura barroca castellana. En el camp artístic, Calderón de la Barca va adquirir fama i prestigi, principalment, com a autor teatral. Algunes de les seves obres (El alcalde de Zalamea o La vida es sueño) serien autèntics èxits. Rivalitzaria amb Quevedo i amb Lope de Vega, les altres figures literàries de l’època, no tan sols en el camp de la creació artística.
No obstant això, hi ha una faceta de Calderón de la Barca més desconeguda i que, en canvi, l’aproximaria més als cercles del poder que la seva fama artística: era un militar al servei de Felip IV que participaria activament en la Guerra dels Segadors (1640-1652) com a enllaç (les fonts l’anomenen “correo”) entre el marquès de Los Vélez (el general de l’exèrcit hispànic que combatia els catalans) i el comte-duc d’Olivares (el ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica).
Segons les fonts documentals, Calderón de la Barca va participar en la massacre de Cambrils (1640), l’assassinat de 1.000 persones desarmades a mans de l’exèrcit hispànic; en la batalla de Montjuïc (1641), la primera gran derrota hispànica en aquell conflicte, que obligaria Los Vélez a refugiar-se a Tarragona, i en la defensa desesperada de la posició (1641). També segons les fonts documentals, a Tarragona els hispànics, encerclats, van saquejar la població civil provocant una epidèmia mortal de fam.
Quan Los Vélez va ser rellevat, acusat d’incompetència, Olivares va nomenar Federico Colonna nou cap militar hispànic a Catalunya, i a Calderón de la Barca com a enllaç entre l’exèrcit i la cort de Felip IV. Les fonts documentals confirmen que en aquesta missió també actuaria com a espia personal d’Olivares, fins que aquest no va poder continuar eludint els seus fracassos i va ser fulminantment cessat (1643). La fi d’Olivares implicaria, també, la fi de la carrera militar de Calderón de la Barca.