Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, el sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) recuperava la seva seu històrica, situada a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. El CADCI, que reunia una de les masses més nombroses de militants de la Catalunya de principis de segle, havia estat confiscat pel règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) i la seva seu havia estat transferida al Sindicat Lliure (una organització de la patronal que va ser l’únic sindicat tolerat durant aquella etapa). Es donava la circumstància que el Sindicat Lliure havia estat acusat per la premsa i per l’opinió pública de ser una banda terrorista que havia atemptat repetidament contra els líders obrers.

El CADCI havia estat fundat l’any 1903 i en els seus estatuts fundacionals es definia com una organització que tenia l’objectiu d'“agrupar els dependents del comerç i de la indústria per aconseguir el millorament moral, cultural, físic i material dels associats, d'acord amb els principis autonomistes i d'una sana i convivent catalanitat”. Inicialment format a l’ombra de la conservadora Lliga Regionalista, de seguida es va inclinar cap a la defensa dels drets del col·lectiu de treballadors que representava. Entre 1912 i 1913 va liderar la campanya pel tancament dels establiments comercials a les vuit del vespre. I el 1914 va liderar la campanya per les deu hores (la jornada de les vuit hores no s’aconseguiria fins a la vaga de la Canadenca de 1919).

Segons la investigació historiogràfica, el 1917 ja comptava amb més de 10.000 militants i en les eleccions municipals d’aquell any, el seu president Josep Puig i Esteve (Agramunt, 1876 – 1931) va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista. Després del cop d’estat militar de 1923, el nou règim de Primo de Rivera va detenir i va processar sota l’acusació de separatisme els membres de l’aparell de propaganda del sindicat. I el 1931, després del triomf dels partits republicans i catalanistes en les eleccions del 12 d’abril (que van provocar la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII i la restauració de l’autogovern català) i de la publicació de la llei de recuperació del patrimoni sindical, el CADCI tornava a la seva seu històrica.