Tal dia com avui de l’any 1713, fa 306 anys, en el context de la Guerra dels Catalans (1713-1714) –la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica– (1705-1715), un regiment de l’exèrcit borbònic francocastellà comandat pel general Feliciano Bracamonte y Rodriguez de las Varillas, es llançava sobre la vila de Terrassa i es lliurava al saqueig i a l’incendi de les cases; i a la violació i assassinat de les persones que hi van oposar resistència. Aquella operació formava part del pla de Felip V, el primer Borbó hispànic i de Restaino Cantelmo-Stuart –duc de Pópuli– i comandant en cap de les forces borbònics al front de Catalunya; consistent a crear i alimentar un clima de terror generalitzat que havia de desmobilitzar la resistència catalana.
Terrassa va ser la vila elegida per portar a terme aquella macabra operació, per la seva condició de centre de mercat del Vallès, i perquè no tenia cap tipus de defensa militar. En aquell brutal episodi, les tropes borbòniques de Bracamonte van saquejar tots els rebosts particulars i els magatzems dels comerciants, van robar tots els objectes de valor que van trobar (tant a les cases com a les esglésies), van incendiar 105 edificis (més d’un terç del parc immobiliari de la vila), van violar una quantitat indeterminada de dones i van executar 22 homes. Terrassa, que abans de la massacre era una petita vila de 3.000 habitants, restaria arruïnada i parcialment abandonada, i trigaria dècades a recuperar els nivells demogràfics i econòmics anteriors a l’atac borbònic.