Tal dia com avui de l’any 1714, fa 304 anys, en el context de la guerra entre l’aliança borbònica de les Dues Corones (monarquies francesa i hispànica) i el Principat de Catalunya, les tropes franco-castellanes comandades pel duc de Popoli derrotaven la guarnició catalana acantonada al convent dels Caputxins, al sector sud-est de l’antiga vila de Gràcia, i guanyaven una posició avançada que els situava a menys d’un quilòmetre de les muralles de Barcelona. Fins llavors l’abast de l’artilleria borbònica només assolia els baluards defensius de la muralla. Però amb la conquesta del convent dels Caputxins passaven a guanyar la primera posició d’abast sobre la trama urbana de la ciutat, que era el veritable objectiu del rei Felip V i del duc de Popoli.
El setge borbònic sobre Barcelona s’havia iniciat el 25 de juliol de 1713. Quan es va produir la batalla del convent dels Caputxins, ja feia quasi un any que l’exèrcit franco-castellà —situat a Sants i a Horta— intentava aproximar-se a la muralla. Però la incapacitat de Popoli i dels seus oficials hispànics, que quedava especialment en evidència amb els atacs-llampec nocturns dels fusellers catalans sobre l’avantguarda borbònica, havia impedit la progressió del setge. En aquest context, Popoli havia optat per bombardejar els baluards avançats controlats per l’exèrcit de Catalunya —com el convent dels Caputxins— i exterminar les seves guarnicions. En aquella batalla, la guarnició catalana, va poder replegar-se al convent de Jesús, situat a l’actual passeig de Gràcia.
Assalt borbònic a Barcelona. Gravat de Jacint Rigau (1718) / Font: Enciclopèdia
Popoli, pressionat per Felip V que volia liquidar el conflicte reduint Barcelona a foc i cendra, va ordenar el bombardeig sistemàtic sobre la trama urbana de la ciutat des de la nova posició guanyada. Quan es produïen els bombardejos, la població civil es refugiava a les platges de Sant Bertran (sota Montjuïc) i de l’Arenal (actual Barceloneta). Va ser llavors quan Popoli va ordenar a l’almirall Du Casse, comandant de la flota francesa situada davant Barcelona, que bombardegés els refugiats. Però Du Casse s'hi va negar rotundament, i li va transmetre a Popoli que només ho faria si li ho ordenava el rei Lluís XIV de França. Aquell fet escenificaria les profundes discrepàncies, en relació al conflicte amb els catalans, entre les cancelleries borbòniques de Madrid i de París.