Tal dia com avui de l’any 1763, fa 258 anys, naixia a Cervera (la Segarra) Benet Maria de Moxó i de Francolí, que quaranta-dos anys més tard (1805) seria nomenat arquebisbe de l’arxidiòcesi de La Plata, amb seu a la ciutat de Sucre, que abastava el territori colonial hispànic situat entre Potosí (a l’actual Bolívia) i Buenos Aires (a l’actual Argentina). Benet de Moxó, que anteriorment havia estat arquebisbe de Morelia (a l’actual Mèxic), seria el primer màxim representant eclesiàstic de l'acabada de crear República de las Províncias Unidas de Río de la Plata, nom primigeni de l’actual Argentina, que havia proclamat la independència el 25 de maig de 1810.
No obstant això, durant aquells anys de revolució, Benet de Moxó va viure un accidentat periple que el va portar per diverses ciutats de la seva arxidiòcesi, formada per les diòcesis d'Asunción, Tucumán, Buenos Aires i Santa Cruz de la Sierra. Amb el pretext de salvaguardar la seguretat i integritat personals, l’exèrcit colonial espanyol el va confinar a Charcas (a l’actual Bolívia). Va ser durant aquella etapa de confinament forçós que Moxó, possiblement en contra de la seva voluntat, escriuria diverses cartes pastorals —que es van publicar a Lima i a Buenos Aires— que condemnaven la revolució independentista.
L’any 1815 les tropes independentistes rioplatenses van alliberar Charcas (que, des del desterrament de l’arquebisbe, els espanyols havien anomenat “Gobernación de Moxó”) i Moxó va ser acusat de contrarevolucionari. Va ser desterrat a la ciutat de Salta (a l’actual Argentina) amb alguns oligarques colonials del territori que s’havien posicionat a favor de la monarquia espanyola. Va morir al cap d’un any. Però poc després (1823), un parent seu anomenat Josep Cerveró Moxó, també nascut a Cervera, emigraria a Valparaíso (a l’actual Xile) i després del gran incendi que va devastar aquella ciutat (1851), seria el creador del primer parc de bombers de la història de Sud-amèrica.