Tal dia com avui de l’any 1840, fa 179 anys, es lliurava la batalla de Berga, que decidiria la fi de la Primera Guerra Carlina (1840). En aquella batalla les darreres forces carlines, comandades pel general Ramon Cabrera van intentar, infructuosament, resistir l’avanç de l’exèrcit liberal dirigit pel general Baldomero Espartero. Després del Conveni de Bergara (31 d’agost de 1839), tots els focus de resistència carlins de la península s’havien acollit a l’armistici, exceptuant els de Catalunya. Quan es va produir la batalla de Berga, les forces de Cabrera eren el darrer focus de resistència carlí.
Aquella batalla va tenir dues parts diferenciades. En camp obert, Cabrera, molt superior tàcticament a Espartero, va aconseguir trencar les línies liberals. Però la superioritat numèrica i armamentista dels liberals obligaria els carlins a retrocedir fins a l’interior de les muralles de Berga. Després d’intensos combats, Cabrera ordenaria abandonar la plaça i iniciar el camí de la darrera retirada. Es va dirigir amb les restes de l’exèrcit carlí cap a Castellar de n’Hug (Beguedà) i després de travessar la serra del Montgrony passaria a França a través del coll de Maians (entre el Ripollès i la Cerdanya).
Aquella batalla va significar la fi de la Primera Guerra Carlina. Després de la batalla de Berga ja no es produiria cap altre episodi bèl·lic en aquell conflicte. Cabrera va passar a França amb 4.600 infants i 300 genets, però totes les peces d’artilleria carlines (es van comptabilitzar 17 canons) havien quedat abandonades a Berga. Un any després (1841) el regent Espartero dictaria un indult que facilitava el retorn dels combatents carlins, però el general Cabrera continuaria a l’exili fins que, el 1848, avançada la Segona Guerra Carlina (1846-1849), es va sumar a l’exèrcit de Carles VI.