Tal dia com avui de l’any 1704, fa 316 anys, en el marc de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), les armades navals anglesa i neerlandesa, comandades per l’almirall George Rooke i el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, iniciaven el bombardeig sobre la fortalesa i ciutat de Gibraltar, que culminaria el 3 d’agost amb la rendició de la guarnició hispànica. En aquella operació militar, hi va tenir paper molt destacat la Companyia d’Infanteria de Marina catalana, comandada pel capità Joan Baptista Basset, formada per 400 efectius catalans, valencians i mallorquins que representaven el 20% del total de l’exèrcit aliat.
Durant l’intens bombardeig del dia 1, la companyia catalana va iniciar una maniobra d’aproximació que culminaria amb el desembarcament. La companyia de Basset va desembarcar a la part nord-oriental de la punta de Gibraltar (actualment anomenada Catalan Bay) i seria el primer contingent armat de l’aliança internacional austriacista que posaria els peus al penyal. Aquella maniobra decidiria el resultat d’aquella operació: els infants de marina de Basset es van situar a l’istme del penyal tallant les comunicacions amb la península Ibèrica. La rendició de la guarnició borbònica hispànica —i la presa de tota la seva munició— va ser conseqüència de la impossibilitat de fugir per l’istme.
Després d’aquella operació, el capità Joan Baptista Basset (Alboraia, País Valencià, 1654 – Segòvia, Castella, 1728) assoliria la condició d’heroi. Va ser el segon governador austriacista de Gibraltar (1704-1705), va liderar la revolució austriacista al País Valencià (1705) i va tenir un paper destacadíssim en la darrera fase del conflicte a Catalunya (1713-1714), anomenada Guerra dels Catalans. Va morir el 1728 —pobre i malalt— després d’haver estat reclòs als pitjors penals espanyols (1714-1724). Mentrestant, el 1713, Felip V —el primer Borbó hispànic— renunciaria al domini espanyol de Gibraltar, a canvi de la retirada britànica del conflicte.