Tal dia com avui de l’any 1728, fa 293 anys, moria en la indigència, a Segòvia (Castella), el general austriacista Joan Baptista Basset i Ramos. Quan el general Basset va morir, feia pocs mesos que havia estat excarcerat de la masmorra borbònica on havia estat reclòs després de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715). L’arxiduc Carles d’Àustria li havia confirmat el grau de general de l’exèrcit imperial i l’havia reclamat a Viena; però, en canvi, les fonts revelen que va passar els seus darrers dies malvivint de la caritat que li van dispensar alguns establiments religiosos de la ciutat de Segòvia.

Basset (Alboraia, País Valencià, 1654) havia estat una de les personalitats més destacades del camp militar austriacista durant el conflicte successori. Va ser el comandant de la companyia d’infanteria de marina catalanovalenciana que va participar en l’operació naval angloneerlandesa de Gibraltar que culminaria amb l’ocupació aliada del Penyal. Els infants de marina de Basset serien els primers a desembarcar, i la senyera quadribarrada de la seva companyia seria la primera bandera de l’aliança internacional austriacista que onejaria a Gibraltar (01/08/1704).

Més tard, seria el comandant de l’exèrcit aliat que va desembarcar a Dénia (18/08/1705) i va sumar el País Valencià a la causa austriacista. Entre 1705 i 1707, va ser el comandant de les forces militars austriacistes al País Valencià; i després de la desfeta austriacista d’Almansa (25/04/1707) va organitzar la retirada a Catalunya i la defensa del Principat. Durant el setge de Barcelona (juliol, 1713 – setembre, 1714) va tenir una destacada participació, com a comandant de les forces d’infanteria i cavalleria valencianes, que van combatre en la defensa de la ciutat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat