Tal dia com avui de l'any 1930, fa 87 anys, es dictava l'indult que amnistiava els deu membres de Bandera Negra que 5 anys abans –el maig de 1925– havien portat a terme un atemptat frustrat contra el rei Alfons XIII conegut com el “Complot del Garraf”. Aquesta acció es va produir en un escenari convuls fabricat per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Una espiral de violència alimentada per la duríssima repressió –d'una brutalitat esfereïdora– contra la llengua i la cultura catalanes i contra les reivindicacions de la classe treballadora catalana. Il·legalització de partits, sindicats, entitats, associacions i ateneus. I persecució, empresonament –i fins i tot liquidació física– de líders polítics i sindicals i d'activistes culturals.
Bandera Negra –anomenada també Santa Germandat Catalana– era una organització armada i secreta creada l'any 1925 per Estat Català. El seu nom feia referència a la bandera negra que els defensors de Barcelona, durant el setge de 1713-1714, van brandar en diversos punts de la muralla. Era una organització formada per una dotzena de membres estables, inspirada en l'estratègia combativa del Sinn Féin irlandès. El 29 de maig Alfons XIII era de visita oficial a Barcelona. Bandera Negra va planejar llançar un explosiu –camuflat en un ram de flors– a dins del cotxe del rei. Finalment, va optar per, el 30 de maig, col·locar una potent càrrega explosiva sobre la línia fèrria al seu pas pel Garraf, que tenia l'objectiu de fer volar el tren en què viatjava el rei Alfons XIII.
Alfons XIII i Primo de Rivera
L'operació va resultar fallida però els serveis d'informació dirigits per Milans del Bosch –capità general de Catalunya i principal mà executora de la repressió dictatorial– van detenir set membres de l'escamot. Les fonts apunten cap a una delació, probablement del pare d'un dels membres, que no aprovava la implicació del seu fill. Els membres més destacats de l'escamot eren Jaume Compte (Castelló d’Empúries, 1897), mort durant els fets del 6 d'octubre de 1934 per les càrregues de l'artilleria de l'exèrcit espanyol sobre la seu del sindicat CADCI; i Miquel Badia (Torregrossa, 1906), assassinat el 1936, segons algunes fonts, per falangistes disfressats d'anarquistes. Amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930) el govern de Madrid dictaria l'indult.