Tal dia com avui de l’any 1634, fa 387 anys, a Barcelona, era executat el bandoler Joan Sala i Ferrer, conegut popularment com a Serrallonga. Sala havia estat traït i delatat per un dels seus col·laboradors i capturat pels soldats del virrei hispànic el 31 d’octubre anterior en una masia prop de Santa Coloma de Farners. Va ser traslladat a Barcelona, reclòs a les masmorres de la presó reial (a la plaça del Rei) i brutalment torturat. Segons les fonts documentals, quan va ser executat, Serrallonga només era una trista ombra del que havia estat: un dels principals caps del bandolerisme català.

Serrallonga seria també una de les icones del bandolerisme català del barroc, que durant dècades va enfrontar els nyerros (el partit senyorial) amb els cadells (el partit gremial). El bandolerisme català seria un fenomen social, polític i econòmic de gran abast, que va adquirir la naturalesa i la magnitud d’una guerra civil soterrada; amb importants ramificacions que conduïen directament al poder. Per exemple, a principis del segle XVII, els caps polítics del bandolerisme català eren l’arquebisbe de Tarragona Joan Terés (pel partit nyerro) i el bisbe de Vic Francesc Robuster (pel partit cadell).

La lluita contra el bandolerisme va ser un dels pretexts que va esgrimir l’administració hispànica per introduir els Tercios de Castilla al país. Vint anys abans de l’execució de Serrallonga (24/10/1614), el virrei hispànic Hurtado de Mendoza reconeixia el seu fracàs en l’erradicació del fenomen quan escrivia a Felip III i li deia: “No se puede más, que la tierra los produce como hongos, ella los fomenta y los defiende”; i el duc de Lerma (ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica) li responia que restabliria l’ordre amb “la conquista con la cavallería y la infantería de Castilla”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat