Tal dia com avui de l’any 1369, fa 652 anys, moria a Montiel (corona castellanolleonesa) el rei Pere I de Castella i de Lleó, més conegut com el Cruel, que, deu anys abans (1359) havia estat el primer personatge de la història que havia ordenat bombardejar Barcelona. En aquell episodi, conegut com la Batalla de Barcelona, un potent estol naval castellanolleonès, comandat pel mercenari genovès Egidi Bocanegra, s’havia situat davant de la capital catalana i amb l’ús de rudimentàries màquines de guerra havia bombardejat els edificis situats a primera línia de costa. En aquell moment la muralla de costa encara no estava construïda.
El resultat d’aquell atac no va poder ser més desfavorable als interessos de Pere de Castella. L’estol naval català, ancorat al port, va respondre amb artilleria que disparava foc real. Va ser el primer cop en la història peninsular i de la Mediterrània occidental que s’utilitzava la pólvora en un escenari bèl·lic. Les bombardes catalanes, que escopien foc real, van posar en evidència la inferioritat de les catapultes castellanes, que llençaven projectils de pedra i de ferro, i van provocar la seva retirada quasi immediata. L’estol naval català els va empaitar en direcció a mar obert i va encalçar i enfonsar una bona part de l’armada atacant.
Quatre anys més tard de l’atac a Barcelona (1363), ho va intentar amb València, també, amb un resultat decebedor per als seus interessos. Poc després (1366) i en el context de la guerra civil castellana, el seu rival Enric de Trastàmara ordenaria la seva mort. Segons les fonts historiogràfiques, Pere de Castella va ser assassinat a l’interior de la seva tenda de campanya, en el decurs de les negociacions que havien de posar fi a aquell conflicte civil. La seva mort comportaria la fi de la dinastia Borgonya i l’entronització de la dinastia Trastàmara que governaria la corona castellanolleonesa des de 1369 (Enric II) fins al 1518 (Joana, mal anomenada la Boja).