Tal dia com avui de l’any 1588, fa 433 anys, salpava del port de Lisboa l’anomenada “Grande y Felicísima Armada”, avarada per ordre del rei hispànic Felip II, i que els anglesos rebatejarien sarcàsticament com a “Armada Invencible”. Aquell estol estava format per trenta-quatre naus de guerra i cent seixanta-tres vaixells de mercants que havien estat armats i adaptats per al combat i estava tripulat per un total de 20.000 homes. Inicialment, s’havia encomanat la preparació del projecte i la direcció del comboi a l’experimentat almirall castellà Álvaro de Bazán, però la seva sobtada mort pocs mesos abans (09 de febrer de 1588) va decidir Felip II a nomenar l’incapaç Alonso de Guzmán y Sotomayor, que no tan sols no tenia cap coneixement de nàutica, sinó que a més es marejava a bord.

L’Armada Invencible va ser interceptada i repetidament derrotada davant les costes de Plymouth i de Portland (al sud d’Anglaterra) pels vaixells anglesos (més petits, més àgils i més ben adaptats a la navegació per un mar obert) i no va poder arribar mai als Països Baixos hispànics, on l’esperava una força addicional de 30.000 homes que havia d’embarcar i transportar fins a les costes de Kent (a l’extrem sud-est d’Anglaterra). Incomprensiblement, Guzmán va ordenar posar rumb cap al nord i circumval·lar les illes Britàniques, però els desperfectes causats en els bucs i en els pals dels vaixells hispànics per l’artilleria naval anglesa i el mal estat de la mar van provocar l’enfonsament de bona part d’aquella flota davant les costes occidentals d’Irlanda. Els hispànics van perdre seixanta-tres naus i dinou mil homes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat