Tal dia com avui de l’any 1311, fa 707 anys, es lliurava la batalla del riu Cefís, a la península d’Àtica (actual Grècia), que va enfrontar la Companyia Catalana d’Orient (els almogàvers) amb l’exèrcit feudal del duc d’Atenes Gautier de Brienne. L’aclaparadora victòria dels almogàvers —que van massacrar la totalitat de l’exèrcit enemic— no tan sols els va obrir el pas a la conquesta i dominació del ducat d’Atenes, sinó que va tenir un gran ressò internacional —les cròniques de l’època l’esmentarien sovint—. Per una banda, incrementaria el prestigi militar que ja gaudia la Companyia; i per l’altra, alimentaria la llegenda negra que des de les Vespres Sicilianes de 1282 perseguia els catalans, i els perseguiria durant els segles posteriors.
El ducat d’Atenes havia estat històricament un territori en disputa entre l’Imperi bizantí (les restes de l’Imperi romà d’Orient), el regne de Tessalònica (un principat aristocràtic en l’òrbita política de la República de Venècia) i els àrabs i els turcs que, sovint, hi practicaven incursions de saqueig. Amb motiu de les Croades a Terra Santa —a principis de la centúria del 1200— que havien reunit les principals forces de la cristiandat, la monarquia francesa l’havia envaït i convertit en un domini aristocràtic en la seva òrbita política. Seria, precisament, aquesta situació d’estat-tap permanentment amenaçat el que portaria el seu duc Gautier de Brienne a contractar la intervenció armada de la companyia de mercenaris anomenada Magna Societatis Exercitus Catalanorum.
Pintura coetània d'almogàvers / Font: Museu d'Història de Catalunya
Els almogàvers catalans van recuperar una trentena de castells que havien caigut en poder dels enemics del duc Gautier. Conclosa la campanya, però, es van produir fortes desavinences entre la cancelleria ducal i els capitans catalans pel pagament dels serveis militars. Gautier, espantat, va pactar amb els seus antics enemics l’aniquilació de la Companyia Catalana. Però els almogàvers, malgrat que estaven en clara inferioritat numèrica i armamentista, van plantejar a propòsit la batalla en una zona pantanosa —la desembocadura del riu Cefís— on la cavalleria francesa quedaria clavada. Els almogàvers, una milícia d’intervenció ràpida, van fer bones les seves millors armes, i la batalla del riu Cefís passaria a formar part dels manuals d’estratègia militar dels segles posteriors.