Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, i en el context de la Revolució dels Segadors i Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), els representants polítics catalans que el rei hispànic Felip IV havia segrestat a Madrid entraven a la vila de Montblanc ―sota control de les tropes de la Generalitat― i recuperaven la llibertat. Aquells representants polítics havien estat enviats per la Generalitat a la cort de Madrid a l’inici de la crisi (març-maig, 1640) per trobar una sortida negociada al conflicte. Però la cancelleria hispànica els havia retingut i empresonat amb el propòsit d’atemorir la classe dirigent catalana i, sobretot, separar-la del clima revolucionari popular que s’estava apoderant de les classes populars.

Aquest grup de personalitats estava format per Francesc d’Oluja, canonge de la catedral de Lleida; Francesc Sans i Francesc Tavarner, ardiaca i canonge de la catedral de Barcelona; Joan de Peguera, Francesc de Cartellà, Jerònim de Calders, Joan Baptista Codina i Bernat Valencas, ciutadans honrats de Barcelona i tots “embaxadors del General de Cathalunya enviats a sa magestat el rey catòlic (Felip IV) en lo mes de mars de l’any 1640”, i Joan Pau Boquet i Torrella “embaixador enviat per part de la ciutat de Barcelona”. Aquestes personalitats van ser alliberades en el primer intercanvi de presoners del conflicte i van ser bescanviats per Catalina Fernández de Córdoba, vídua del difunt virrei Enric d’Aragó-Cardona, i els seus fills.

El Dietari de la Generalitat consigna que tres dies més tard aquest grup de personalitats que havien estat segrestades per la cancelleria hispànica van entrar a Barcelona i van ser entusiàsticament rebudes per la multitud: “Hisqué molta gent a veure’ls, per a desitjar-los tant, per la gran ingratitut del rey cathòlic, que no·ls volia dexar anar. Deu-se tot en aquell restaurador de la pàtria, lo molt il·lustre senyor Pau Claris, canonge de la santa Iglésia de Urgell, deputat ecclesiàstich lo trienni pròxim passat, lo qual, ab son valor, opposà Cathalunya contra las armas del rey cathòlic, y no dubtà fer capturar y posar en presó la persona de la senyora duquessa y sos fills, que és estat lo medi de cobrar nostres embaxadors, que, altrament, Cathalunya no·ls haguera cobrats”.