Tal dia com avui de l’any 1942, fa 76 anys, l’escriptor i filòsof francès Albert Camus publicava a París L’étranger (L’estrany), el punt d’inici d’una prolífica i reconeguda obra literària que el convertiria en un escriptor de primeríssim ordre. Camus, nascut l’any 1913 a Mondovi (actualment Dréan, a l'Algèria colonial francesa), s’havia establert a París l’any 1940 i col·laborava amb diversos mitjans de premsa relacionats amb els moviments llibertaris. Malgrat la seva breu existència —va morir als 46 anys en un accident de trànsit—, la seva obra, juntament amb la de Jean-Paul Sartre, seria el màxim exponent del moviment existencialista. L’any 1957, amb 44 anys, seria guardonat amb el premi Nobel de Literatura “per la seva important producció literària, que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època”.

Camus era, per banda materna, descendent d'uns pagesos menorquins que s’havien establert a Algèria a mitjan segle XIX i que havien esdevingut la classe agrària benestant de la colònia. El 1830 França havia iniciat l’ocupació colonial d’Algèria i havia arribat a prendre possessió de les ciutats d’Alger, Orà i Bona (actualment Annaba), i el 1848 completava l’operació amb l’ocupació de tota la franja litoral algeriana que es projectava cap a l’interior, amb una amplitud aproximada d’uns 100 quilòmetres. A partir d’aquest fet, el govern francès promouria la immigració de colons agraris, tant francesos com de la resta d’estats de la Mediterrània occidental. Entre les dècades de 1850 i 1880, un grup d’uns 10.000 alacantins s’establiria als voltants d’Orà i un altre d’uns 10.000 menorquins i 10.000 rossellonesos, a prop d’Alger.

Aquells colons de parla catalana conservarien durant generacions, en l’àmbit local, la llengua d’origen, que s’anomenaria col·loquialment patuet (de la veu francesa pataouète). Albert Camus era besnet dels Sintes menorquins que s’havien establert a l’Algèria francesa cap al 1850 (la mare de Camus s’anomenava Catherine Sintes). Malgrat que a la casa dels Camus-Sintes no es va parlar mai en català —el seu pare no formava part del col·lectiu patuet—, el petit Albert arribaria a la llengua de la seva mare a través de l’àvia materna, que va ser qui el va criar. Tot i que està demostrat que Camus entenia perfectament el català i que fins i tot hi podia mantenir una conversa en un registre col·loquial, no va deixar mai cap testimoni escrit en aquesta llengua. No obstant això, la figura i la cultura de la seva àvia tindrien un espai destacat en la producció literària que va conrear de gran.