Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, el ple de l’Ajuntament de Barcelona, aprovava una disposició que condemnava l’acció i deixava sense vigor els “boletines de adhesión” que, durant l’etapa del règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1931), l’alcalde Darío Rumeu Freixa havia obligat a signar a tots els funcionaris del consistori. Aquell butlletí deia textualment: “Para desvanecer todo equívoco respecto a los sentimientos del personal de este Municipio, por mi parte declaro que me enorgullezco de ser español, y como tal protesto de todo acto, propaganda o maquinación que directa o indirectamente, pública o encubiertamente, tienda a menoscabar la soberanía, el prestigio o la unidad de España”. Aquella disposició havia estat iniciativa del regidor Lluís Massot i Balaguer, del partit Acció Catalana.
Quan es va produir aquella votació i la posterior cremació dels “boletines de adhesión”, el règim dictatorial estava a les seves acaballes. Primo de Rivera havia dimitit el gener de 1930 i havia mort dos mesos més tard a París (16/03/1930) en estranyes circumstàncies. El rei Alfons XIII, enormement desprestigiat pel suport entusiàstic que havia brindat al general Primo de Rivera i al seu règim dictatorial, havia nomenat com a relleu el general Berenguer, que havia rebut l’encàrrec de conduir Espanya cap a un règim democràtic. En aquell moment, els partits polítics havien recuperat la legalitat, i tan sols dotze dies després (12/04/1931) d’aquella reprovació i cremació, se celebraven les eleccions municipals que conduirien a la restauració de l’autogovern de Catalunya (liquidat a sang i foc el 1714) i a la caiguda de la monarquia.