Tal dia com avui de l’any 1936, fa 84 anys, a Aravaca (Madrid), en el decurs dels primers mesos de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un escamot de milicians republicans afusellava el periodista i escriptor Ramiro de Maeztu y Whitney, estretament vinculat amb els moviments polítics ultraconservadors i reaccionaris. Maeztu es considerava a si mateix el creador del concepte hispanitat (postulat, anteriorment, per Unamuno) que advocava per la recuperació de l’Imperi espanyol i la restauració de l’integrisme catòlic com a ideologia d’estat.
Maeztu havia nascut a Vitòria el 1875 en una família de negociants que, posteriorment, s’arruïnaria a causa de la independència de Cuba (1898). Aquest fet marcaria la seva ideologia i durant el primer terç del segle XX va col·laborar amb diversos mitjans de premsa ultraconservadors, en la difusió de l’ideari ultradretà. En el moment de la seva detenció (30/07/1936) era director de la revista Acción Española que, segons el periodista falangista català Felipe Bertrán Güell, tenia la missió de “recollir i divulgar textos de grans pensadors sobre la legitimitat d'una sublevació”.
Segons l’historiador Josep Benet, durant els anys vint i trenta del segle XX, Maeztu, a través de diversos mitjans de premsa i, fins i tot, de les Corts de la República (en la seva qualitat de diputat del partit ultradretà Renovación Española) va postular i divulgar la necessitat d’acabar amb el “problema catalán” per la via de la violència. Maeztu considerava les reivindicacions nacionals catalanes com el veritable enemic del projecte imperial espanyol, i proposava obrir una guerra contra Catalunya amb l’objectiu de liquidar per sempre el catalanisme polític i cultural.