Tal dia com avui de l’any 1347, fa 674 anys, a Messina (illa de Sicília) es documentava la primera mort causada per la Pesta Negra en un territori de la Corona catalana. En aquell moment, Sicília tenia un rei propi (de la nissaga Bel·lònida), però estava totalment subjecte al Casal de Barcelona a través del mecanisme de vassallatge. Aquella pandèmia, procedent d’Extrem Orient, havia arribat a Europa seguint el camí comercial de la Ruta de la Seda. A principis de l’any 1347 s’havien documentat les primeres morts per Pesta Negra a les colònies genoveses del Mar Negre.
A partir d’aquell focus, la pesta es va propagar a gran velocitat amb els vaixells mercants que cobrien les actives i sovintejades rutes marítimes entre un extrem i l’altre de la Mediterrània. El brot de Messina es va estendre per Sicília i per Calàbria (a l’extrem sud de la península italiana) també a través de les rutes terrestres. No obstant això, la documentació de l’època afirma que la Pesta Negra va arribar a Barcelona (el primer focus de contagi a Catalunya) amb un vaixell mercant genovès. Això va ser a principis de maig de 1348, vuit mesos després de l’esclat del focus sicilià.
Aquella pandèmia —que, amb diversos rebrots, es va allargar fins el 1351 va causar una terrible mortaldat a Barcelona i a Catalunya, que van perdre quasi la meitat de la població. La capital catalana, que en aquell moment, ja era una de les grans urbs europees; va passar de 50.000 a 28.000 habitants, i el Principat de 500.000 a 275.000. La mortaldat de la Pesta Negra es va estendre arreu d’Europa, que va perdre entre un 40% i un 50% de la població. Les estimacions historiogràfiques apunten una xifra que oscil·la entre els 25 milions i els 30 milions de morts en el conjunt del continent.