Tal dia com avui de l’any 1932, fa 90 anys, a València cap i casal, se celebrava una manifestació multitudinària que reivindicava la restauració de l’autogovern valencià, liquidat a sang i foc durant l’ocupació borbònica del país (1707) i que va reunir més de 100.000 persones. Amb anterioritat, durant les darreres dècades del segle XIX i primeres del segle XX, l’entitat cultural Lo Rat Penat havia recuperat la celebració de la diada del 9 d’Octubre, però mai havia tingut caràcter oficial i es limitava a manifestacions de valencianitat. Amb la gran concentració de 1932, es feia un salt qualitatiu important en la cursa reivindicativa del poble valencià.
La festa del 9 d’octubre tenia una llarga tradició que es remuntava a l’edat mitjana. La primera celebració datava del 9 d’octubre de 1338, per celebrar el primer centenari de la conquesta de València per part de les tropes de Jaume I. Aquesta festivitat va créixer i es va desenvolupar fins que, passats quasi quatre segles, l’any 1707, el règim borbònic, després de l’ocupació del país, la va prohibir. Amb la prohibició de la celebració del 9 d’octubre, es va prohibir també l’ús públic de la llengua valenciana i es va desballestar tot el sistema polític foral valencià, que havia estat creat amb la conquesta de Jaume I (1238) i desenvolupat durant quatre segles llargs.
El País Valencià no va aconseguir culminar el seu projecte d’autogovern durant l’època republicana. Malgrat l’amplíssim suport social que despertava aquella reivindicació, els treballs es van desenvolupar de forma molt lenta, a causa —en bona part— de l’atomització de l’espectre polític valencià de l’època. Quan el text estatutari ja prenia forma, i es preparava el seu referèndum i la seva presentació a tràmit a les institucions (seguint el camí de l’Estatut català de 1931-32), va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i les esquerres, incomprensiblement, van aparcar el projecte. Fins al 1976 no es van reprendre els treballs i fins al 1982 no va ser restaurat l’autogovern.