En un dia com avui de fa exactament cinquanta anys es feia públic el Manifest de la Tancada, fruit de la reunió clandestina a Montserrat d'unes tres-centes personalitats catalanes, entre els quals intel·lectuals, pintors, escriptors, poetes, periodistes, cineastes i activistes polítics constituïts en assemblea per protestar contra el franquisme. 

Els congregats, que es van tancar al monestir durant els dies 12, 13 i 14 de desembre acollits per l'abat Cassià M. Just van denunciar en concret el denominat Procés de Burgos, judici sumaríssim o consell de guerra que va jutjar 16 persones acusades de pertànyer a ETA politico-militar, 9 de les quals van ser condemnades a mort. Se'ls acusava d'haver assassinat Melitón Manzanas, cap de la policia secreta a Sant Sebastià, el guàrdia civil José Pardines i el taxista Fermín Monasterio. Durant el judici, ETA va segrestar el cònsol honorari de la República Federal Alemanya (RFA) a Sant Sebastià Eugen Beihl, la qual cosa va reportar un ampli ressò internacional al judici militar. 

tancada intelectuales montserrat 1970 Catalunya religio

Participants a la Tancada de Montserrat, el 1970. Foto: Catalunya Religió

Entre els reunits hi havia noms com els d'Antoni Tàpies, Joan Miró, Josep Benet, Montserrat Roig, Terenci Moix, Joan Brossa, Raimon, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Jaume Cabré, Oriol Bohigas, Gabriel Ferrater, Núria Espert, Mario Gas, Josep Maria Benet i Jornet, Manuel Sacristán o Xavier Folch

Les personalitats catalanes reunides a Montserrat, a més de protestar pel judici, van reclamar en un manifest l'amnistia, les llibertats democràtiques i el dret d'autodeterminació. La protesta va ser promoguda per dues entitats unitàries d'oposició al franquisme, la Taula Rodona i la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. Els reunits van crear l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans. El dia 14 van finalitzar el tancament per evitar que els monjos poguessin patir represàlies del règim franquista.

El text íntegre del manifest és el següent: 

Nosaltres, intel·lectuals catalans constituïts a Montserrat en assemblea permanent, ens creiem en el deure de prendre posició davant la gravíssima situació política i social provocada pel Consell de Guerra sumaríssim contra setze militants d'ETA, acusats de lluitar pel socialisme i pels drets nacionals del poble basc.

En aquestes circumstàncies, constatem:

1.Que a l'Estat espanyol continua essent aplicada, contra tota opinió o acció de signe democràtic, una legislació repressiva iniciada fa més de trenta anys, durant la guerra civil.

2.Que l'actual sistema politicojurídic al servei d'una estructura social classista i anacrònica converteix en delicte fets polítics i socials que en tot estat democràtic són considerats legítims i àdhuc constitueixen drets elementals de tot ciutadà.

3.Que la tortura i els mals tractes físics i morals, que han estat denunciats reiteradament, són encara una pràctica policíaca sistemàtica.

4.Que els drets dels pobles i nacions que avui formen l'Estat espanyol són ignorats i reprimits a benefici d'una suposada i falsa unitat nacional, principi bàsic de les lleis fonamentals de l'Estat espanyol.

Atesos aquests fets, considerem inadmissible l'aplicació de les gravíssimes penes demanades al Consell de Guerra sumaríssim de Burgos. Denunciem que els mitjans de comunicació de l'Estat, especialment Radio Nacional de España,Televisión Española i l'Agencia Cifra, tergiversen o escamotegen sistemàticament la informació. I, com que no existeixen mitjans normals de lliure expressió, ens veiem obligats a manifestar-nos a través d'aquest document.

En primer lloc, repudiem el procés de Burgos en els termes expressats pels advocats defensors, al mateix temps que ens solidaritzem amb els moviments de repulsa que s'han produït i es produeixen tant a l'interior com a l'exterior.

En segon lloc, reclamem que siguin preses immediatament les mesures següents:

1.Que quedi sense efecte qualsevol condemna que pugui ésser dictada pel tribunal de Burgos. 2.Que sigui promulgada una amnistia general de tots els presos per motius polítics i socials, els sancionats i dels exiliats. 3.Que sigui derogat el decret llei de bandidatge i terrorisme i abolides les jurisdiccions especials. 4.Que sigui abolida la pena de mort per qualsevol delicte. 5.Que sigui establert un estat autènticament popular que garanteixi l'exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l'Estat espanyol, inclòs el dret d'autodeterminació.

Finalment, manifestem la nostra completa adhesió fraternal al poble basc i a les seves reivindicacions, que són les nostres.

Montserrat, 13 de desembre de 1970

El dia de Nadal del 1970, ETA va alliberar el cònsol alemany segrestat. El 28 de setembre es va dictar la sentència, que incloïa un total de 9 condemnes a mort, tres més de les inicialment demanades, i 519 anys de presó per als encausats, superant així les peticions del fiscal.

No obstant això, el règim va indultar totes les condemnes a mort per acord del Consell del Regne i del Consell de Ministres reunit a El Pardo, residència del dictador Francisco Franco. La Tancada de Montserrat va ser decisiva per a la commutació de les penes i va donar ressò internacional a l'oposició catalana al franquisme.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat