Tal dia com avui de l’any 1522, fa 502 anys, a València cap-i-casal, un escamot hispànic comandat per Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, marquès de Cenete, assassinava Vicent Peris, capità general de l’exèrcit revolucionari de la Germania valenciana. El 18 de febrer anterior, un escamot de soldats hispànics comandat pel capità Diego Ladrón de Guevara, que s’havien introduït a l’interior del cap-i-casal, van calar foc a la casa de Vicent Peris i el van segrestar quan intentava escapar de l’incendi. El 4 de març, amb la resistència agermanada vençuda i la ciutat ocupada, Cenete ordenaria que el portessin de nou a València i que el pengessin a la forca davant dels seus parents i veïns.

Vicent Peris havia nascut el 1478 a Sogorb (País Valencià). Per tant, en el moment en què va ser assassinat tenia 44 anys. De professió velluter, representava el sector més radical de la Revolució de les Germanies valencianes, format pels potents gremis artesanals i les professions liberals de València cap-i-casal, i havia rellevat en la direcció del moviment el teixidor Joan Llorens (València, 1458 – 1521), representant del sector més moderat, format per les classes mercantils de la capital valenciana. Peris, com a cap militar de l’exèrcit revolucionari, havia obtingut dues sonades victòries contra els hispànics a Xàtiva i Gandia.

La Revolució de les Germanies valencianes (1520-1522) havia estat, inicialment, la reacció de les classes plebees (pagesos, artesans i comerciants) contra les pràctiques deslleials de les oligarquies urbanes (noblesa latifundista i grans mercaders ennoblits), que comprometien l’existència dels gremis, amb la importació i comercialització de manufactura estrangera o amb la fabricació fora de l’estructura dels gremis i en mans de personal poc qualificat. Això havia provocat un escenari de superproducció, competència deslleial i reducció de salaris, que estava enfonsant les classes populars urbanes del País Valencià, especialment les del cap-i-casal.

Posteriorment, la Revolució de les Germanies no tan sols atacaria aquestes oligarquies deslleials, sinó que advocaria per a convertir el País Valencià en una república independent (inspirada en les repúbliques plebees i mercantils de la península italiana, com Gènova o Venècia). L’assassinat de Peris no representaria, encara, la fi del moviment, però sí que en comprometria greument l'èxit. En diverses ocasions, els revolucionaris agermanats van demanar ajut a les institucions de govern catalanes (Generalitat, consells municipals), que des del triomf de la Revolució Remença (1472) estaven en mans de les classes plebees de la societat catalana. Però mai no va arribar cap mena d’ajut.